Any nou, botes noves

Al mes d'agost vaig haver de jubilar les meves velles botes. I tan còmodes que eren, i tants anys de bons serveis. He passat la tardor amb una oferta que vaig trobar de botes de muntanya per divuit Euros. A la venedora de la botiga de Badalona ja li vaig preguntar quina era la trampa de la barator. Però per aquell preu estava disposat a assumir que massa no podien durar. Però només quatre mesos! Fixis l'amable lector o lectora en el forat que s'ha fet a la bota esquerra i que justifica l'adquisició d'un nou parell de botes.

I aquí presento les noves botes. Es podrà advertir que, després de gairebé vint anys de botes de muntanya, l'estil ha canviat a bota esportiva.

La bota ha mort, visca la bota!

Converse cuir noir/noir/bl 69.99

Salivera

Passegem per carrerons estrets de Nadal tot just quan s’ha acabat el brogit de la festa i encara hi queda algun rastre de bogeria col·lectiva, de passió consumista, de solidaritat enganyosa. A la cantonada un noi amb un gos demana caritat, no sembla pas que en necessiti, més enllà una noia fa el mateix. Ella tampoc.
Un grup atén les explicacions d’una guia. Les terrasses estan buides i a la plaça hi toca el sol. Hi ha un mòbil a l’aparador de la papereria. No parlo d’un telèfon, parlo dels de penjar i moure’s. L’edifici estret encara hi és, a sota el cafè.
Esquivo l’aigua de terra.
Hi ha una herboristeria on tenen tasses amb dibuixos de Klimt. La dependenta porta una trena fineta que li creua el front. Una noia amb rastes m’ataca amb una bicicleta, no ho fa expressament i demana perdó. Un local buit amb els vidres esquerdats i una parella entaulada que ens mira des de dins del bar.
Al tombar la cantonada l’he vista, amb les taules a fora i l’olor de bacallà. Demano permís i em diu que sí.
A mi m'agraden les mortes i a tu?

Escenes nadalenques

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.

miquelmartíipol

Deixeu el número de compte i la quantitat als comentaris i ja us passarem un rebudet. Gràcies.

Elis, elis...

De petits quan tornàvem a l'escola després de festes, el primer dia, el vuit de gener podíem portar una joguina de Reis o del Tió.

No me n'he sabut estar, no em puc esperar fins al vuit de gener, aquí teniu, en tot l'esplendor que es pot tenir quan s'és una planta ianqui i t'han traslladat al fred de l'Empordà, la Dionaea muscipula que m'han regalat.

La pobra ara passarà més gana que un mestre d'estudi i ja em veig buscant mosques supervivents, per poder-la alimentar i la gent mirant-me raro i pensant:

- el pobre és boig, des de Nadal que està així.

Però a que mola un rato llarg tenir una planta carnivora, i més si a dins d'una de les trampes hi ha una mosca!

Ara l'únic que em falta és posar-li nom, havia pensat en Audrey però és com es deuen dir la majoria de plantes carnívores del món mundial. En tot cas s'accepten suggeriments.

Balanç 2007

Ja que hi som posats i que el Xexu va mig proposar-ho (com aquell qui no vol), provaré de fer el meu resum de l’any particular:

Un gener tranquil i negociador.
La meva vida internaútica recomençada al març després de perdre la paciència amb telefònica.
Una setmana santa enfebrat i fent llit.
La primavera amb molta feina i alguna emprenyada sèria amb l'empresa.
Un estiu d'histèria amb el noi de l'ascensor perseguint-me i de reunions de veïns infructuoses. Una tardor de vacances, d'arreglar coses del pis i de la comunitat, de deixar de ser el vice-president i de reposar de tanta feina.
I tornem a un hivern que va començar ahir i que ja veurem com va.

A nivell blocaire, he fet un resum visual dels dinou blogs i una web que des del mes de març m’heu fet perdre hores de son.
Evidentment n’hi ha molts més, potser uns altres vint, l’Eudald, la Rosa, la Jo mateixa, En Vicent, l’Anna, la lingüista elitista, l’Abel, l’Alepsi, el meu blocaire invisible...
A totes i tots, als que hi sou i als que no, per fer-me perdre aquestes hores i fer-me guanyar riures, emocions, tristeses, alegries, curiositats, experiències, imatges, vides, cançons, poesies, contes, dibuixos,... us desitgem,

Molt Bon Nadal!

Com a bon meme l'hauria de passar no? Bé doncs, el passo a qualsevol que aparegui al post, tant en imatge com enllaçat (i que vulgui fer-ho).

Per cert, us deixo una nadala, que us prometo que és en català. (Repte per la lingüista)

Lluert

Avui vena reivindico-festera-xulopiscinística proclamo.

Començaré per la reivindicativa. Deu fer…no, fa cinc mesos vaig instal·lar el Google Analytics al blog. Tard? Sí , però qui no sap és burro i com jo comença a comptar les seves visites quan el blog ja té gairebé tres anys. Bé el tema no és aquest, sinó que a part de veure com les gràfiques pugen o baixen i la tercera paraula més buscada és penis, descobreixo que quan cerques les visites per ciutat et trobes això:



Suposo que l’Analytics en català és cosa de temps, almenys així ho ha demostrat Google amb altres històries, el Blogger per exemple. Però posar els noms de les ciutats en castellà, ja no ho fa ningú. Miquetona de deixadesa potser?

Ara la festera. El Polo ha fet cent vint-i-tres mil quatre-cents cinquanta-sis quilòmetres que amb números té més gràcia.



I per acabar la xulopiscinística. Un dia d’aquesta setmana he anat a treballar amb una bona persona, planera. Em fa posar de bon humor, llàstima que no m’hi facin anar més sovint. D’ell n’he après dues coses:

On has deixat l’alien?

Busquem el sol com els lluerts

Premi Blog Solidari

Representa que si ens han donat dos premis Blog Solidari n’hem de repartir 14? No ho farem, prou feina hi ha hagut a triar-ne set. Bé, tampoc volia dir això, que tots el mereixeu eh!, bé tots no… és igual deixem-ho.

La qüestió és que la majoria ja el teniu i el Xexu va fer un post que va fer-me pensar en el sentit del Premi-Meme.
Per això he decidit atorgar i atorgo els PBS als següents blogs i pels següents motius:

La Bet per què vull, m’agrada, per endogàmia familiar i per què espero un post sobre “ la veritat dels peladors de patates”
Cooking truth, per fotre-li un cop de mà ara que s’ha decidit a engegar-lo. I per la foto d’encapçalament més guapa de la blogosfera.
A veces, pasa, per padrina i per que tinc ganes que el continuï.
Als Relats Conjunts, per ser una molt bona proposta, que va fer-me descobrir molts dels blogs que llegeixo.
A l’Avi-ninots, per què, què és més solidari que fer-nos riure?
la Srta. “Y” per el Mr. Sandman i la tita del Rei Mag.

I en falta un, que me’l guardo per qui endevini a quin somnífer he llegit aquesta frase:

Les històries només passen a qui és capaç d’explicar-les.

Per la Boira

Si no us sap greu avui aquest post va destinat només a una persona i és que porto gairebé quinze dies preparant això que ve a continuació. No vol dir que vosaltres no el pogueu llegir, endavant com cada dia eh!
Per els qui no sabeu de què va passeu-vos per l'Alepsi.

Bé doncs Boira, aquest és el meu regal de blocaire invisible per tu.
Està fet amb:
1- estones de dedicació (òstia que no me'n recordo com anava això del flash, F6 o F7?),
2- instants d'investigació (la mare que va parir el Youtube ara no es poden pujar arxius swf... forums, passar de swf a avi),
3- moments de retallar (com vols que pengi 290 Mb amb la merda de connexió que tinc! si ha d'estar fet el 21 de desembre)
4- eternitats d'espera (encara no has acabat amb l'ordinador? no, és que estic pujant una cosa)

Després d'aquesta histèria n'ha sortit aquest, digues-li video, digues-li animació... digues-li cosa sisplau.
Que per quinze dies de feina tampoc és tant? Ja ho sé, però raja el poc que ha de rajar i amb només una neurona què més vols? Al final hi ha un nou capçal pel teu bloc (si el vols aprofitar, no és obligatori). Vaig fer-lo per casualitat i va agradar-me com va quedar.

Apa Boira, un petonarro i Bon Nadal!

Pillat

Tiro cap a l’esquerra, la segona a mà esquerra, un altre cop a l’esquerra, la següent també i un altre cop. Ara a la dreta i fins al final, amunt i a l’esquerra, amunt i a l’esquerra. Faig una volta sencera i torno per on he vingut.

Agafo la fruita, aquest cop cireres, i tiro amunt enganxat a la banda dreta, tinc en Clyde enganxat, però el deixo enrere amb una finta. Segueixo amunt, dreta i avall va. A per ells.
Aprofito per fer tota la part superior quan els ulls van a recuperar-se. Ara cap a l’esquerra, el vermell vol tallar-me, giro cua i passo pel túnel. No! Està ocupat. Tiro avall, dreta, m’espero, ja venen, m’espero i… som-hi: un, dos i tres. El quart està massa lluny.

Ja acabo, vaig a l’esquerra. Aquí només hi queda el gros. M’hi poso al costat.Quan s’acosta en Pinky continuo i al túnel cau n’Inky. Aquest cop passo de la fruita amunt i a l’esquerra torno a esperar-me. Ja tornen. Em menjo el punt gros i un altre fantasma.
Acabo la primera pantalla.

Tit tiruritiruri tiriritirirururi waki waki waki

Modèstia a part.

I no és bonic tot plegat? Ves que l’Ànima alada ens ha donat un altre Premi Blog Solidari i si no sabíem que fer-ne amb un imagineu-vos amb dos. Ei! Però la il·lusió és la mateixa, que consti.

... no ho sento, ara no puc firmar-te un autògraf.

Més o menys ja hem decidit que en farem, els penjarem al lavabo. Al principi no sabíem si al gran o al petit. Ara, com que en tenim dos, un a cada lloc. I és que tenir els premis al vàter ho fan les grans estrelles com la Susan o la Emma.

... que t’he dit que no te’l firmo, que estic parlant amb aquesta gent.

El que deia, que des de la modèstia i la humilitat acceptem aquests premis, no sense oblidar que hem fet aquesta gran feina gràcies a la gent que ens ha recolzat des d’un principi.

... que no te’l firmo collons!, que tinc vida privada jo.

I us fem saber que mai no oblidarem els nostres orígens humils i que no se’ns pujaran els fums al cap.

... Seguretat, seguretat us podeu endur aquests plastes dels autògrafs.

Gràcies a totes i tots.

...quin pal! era necessari donar les gràcies a aquesta gent?... què dius del micro?... que està obert... però tu ets imbècil!... estàs acomi

Males influències

Hi ha moments en que dubtes, instants que et fan ballar el cap. Són aquells batecs de temps mort on no saps on anar, què fer, on dirigir-te.

Quan el cambrer del restaurant on, per cert, acabes de dinar, ha decidit que és massa tard per servir-te les postres i molt menys el cafè. I enmig de tanta oferta teístico-cafetera no saps què fer.

Surts buscant un lloc on seure tranquil per prendre alguna cosa i poder xerrar, mentre a fora plou i es fa fosc.

És llavors quan reps un senyal, clar i contundent que entra pels ulls i va directe al cervell, un raig de llum, el final del túnel. La resposta.

Zinc-Bar?



I un cop dins et preguntes: i per què he acabat triant aquest lloc?

Els Reis d'Igualada

Els Reis a casa venien, de fet venien a ca la iaia. Veia passar la cavalcada amb la banda, les majorets, els Reis tirant caramels i els patges, moltíssims patges al voltant. Al final hi havia el carro del carbó.
Quan s'acabava entràvem a la botiga i pujàvem al menjador. De les finestres del menjador es veia la porta de la botiga. La taula era parada, hi havia neules, torrons i moscatell. Els minuts corrien lents i pel cap passaven imatges de regals i de carbó. Els altres nens sopaven aviat i a clapar i quan es despertaven s’ho trobaven allà preparadet. Jo no, jo encarava el risc cara a cara.
I sonava el timbre.
En aquell moment no sabia ni el que era però la adrenalina es disparava en veure un o dos negres amb vestits lluents i sabates de punta recargolada, entrar per la porta. No veia els paquets, mirava les cares, ells ulls, aquells ulls blancs envoltats de negre. I la por, i el cor accelerat. I aquells homes grossos, immensos i negres preguntant:

- en Jordi Casanovas, és aquí?

Era llavors quan acotats o ajupits amb un paquet a les mans, embolicat amb paper d’embalar, preguntaven:

- i ja t’has portat bé?

I jo deia que sí i mirava de reüll els pares i avis i tietes i els molt mal par... elles i ells reien.
I obria el paquet mentre els patges feien un got de moscatell i potser una neula, no ho sé, ja no els mirava. Dins el paper d’embalar hi havia uns escacs de fusta amb el taulell i darrera escrit a llapis hi deia: Jordi

Els patges marxaven. Sempre m’he preguntat en quin estat havien d’acabar la nit si a totes les cases feien un moscatell, més val no saber-ho.

Els meus Reis passaven per Igualada.

Avui

Avui, des de la carretera en obres, he vist els camps gebrats de matinada i milers de cons i de torretes (testos) de fang a una botiga de ceràmica, he vist milers d'ampolles de cervesa San Miguel i milers de metres de tub de color negre.

Avui, a la porta del magatzem, he vist uns altres milers de metres de tub de color gris.

Avui a l'hotel he vist, pel cap baix, quinze mil anys esperant per dinar mentre una senyora, que fa dies que hi és asseguda en una cadira de rodes, s'ho mirava.

Avui, des del cim de la urbanització, he vist més de mil metres de fum.

Avui almenys cinc càmeres de seguretat m'han vist a mi.

Avui he canviat més spas de lloc dels que la majoria de la gent veurà en tota la seva vida. Avui he desmontat una sauna.

Avui el Cròniques està especialment content. Aquest és el post 151 des de la seva creació, últimament ens han enllaçat des d'en Zinc, en rock'n'roll, la Srta. "Y" i l'ànima alada i, a sobre, la déjà vie té la consideració de concedir-nos el Premi Blog solidari argumentant que ho fa:

- pq m'agrada, pq em fa riure, pq pot ser absurd o pot estar ple de significat.-

Avui, he vist tant, m'han passat tantes coses, he mogut tants spas, m'han llençat tantes floretes i estic tan content que soc incapaç de continuar amb la llista de blogs solidaris.
Quan ho hagi reposat tot i amb la calma, ja veurem què fem.

Herba

Més o menys tots mengem amanida, tot va en funció del nivell de cabreta que portem dins. Fa temps que dic que si la natura hagués volgut que mengéssim herba ens hauria instal·lat quatre estómacs de sèrie com a les vaques… però el cas no és aquest, el cas és que avui al restaurant ens han portat l’amanida i un company s’ha decidit a amanir-la:

- Us hi agrada el vinagre? - ha preguntat abans de començar.

Els ingredients posats per ordre han estat oli, vinagre i sal. Jo ho hauria fet al revés sal, vinagre i oli.
I sí, l’ordre és important.
De la manera que ho ha fet el company la sal i el vinagre queden a dalt per què se n’hi posa menys quantitat (generalment) que d’oli. D'aquesta manera les primeres fulles són molt salades i avinagrades mentre que les de sota només tenen oli.
Fet al revés, s’hi posa primer la sal, el vinagre, en segon lloc, s’enduu una part de la sal cap a les primeres fulles de sota i finalment l’oli amb més quantitat ho acaba arrossegant i barrejant tot fins al cul del bol d’amanida. Així queda tot millor repartit.

Apartant la foscor, la lluna brilla en el cel.

Una exposició de fotografies a Tiana.
De l'Oriol Casanovas.
Val molt la pena.
S'acaba diumenge vinent.
I us la perdereu?
Que el fotògraf sigui el meu germà és un detall sense importància.

Respirar

Per cap d'any m'avisen que prepari el Dia dels enamorats, jo que sóc obedient, m'hi poso i quan encara no ho tinc enllestit m'avisen que prepari el Dia del Pare i jo ves que hi vaig i en començo un altre i passo com puc. Encara no és el cinc de març (amb l'stress del Dia del Pare) i Ells ja em posen sobre la pista de Sant Jordi, roses i llibres, la Moreneta, el Dia del treball i el de la Mare, se m'ha girat una feinada.

Amb el llibre a la ma, la rosa a la boca, el puny enlaire i una postal on diu t'estimo mare, ja ha arribat la primavera, la revetlla, petards, coca i prudència (amb els petards o amb la coca?) i ves que arriba l'estiu i els nens han de fer colònies i casals i jo vacances, i compte amb el sol i les al·lèrgies i la Marededeudelcarme i la d'Agost, les festes de Gràcia i les de Sants. I m'ho trampejo com bonament puc i intento arribar a tot arreu i em paro i respiro i...

I la vuelta al cole i la tardor i a la Diada penja la Senyera i la Merçè i el Pilar i a la Hispanidad penja l'espanyola (i una merda!). I prepara l'hivern que s'acosta i si tenia poca feina amb la castanyada prepara haloween i els difunts, i ves a Fires, i ja es Navidad en el ...i la mare que us va parir!
Avui és deu de desembre i encara no sé que faré per Nadal i Sant Esteve, no tinc els regals ni pensats, no tinc plans per cap d'any i Ells, que no tenen cap altra feina, ja em demanen que prepari el Carnaval.

Voleu fer el favor de deixar-me viure!

Pasta

A les parelles, al principi, tot són flors i violes (i fins i tot romanins) fins que arriba el dia del caldo. No sé per què però un dia, així de cop, es fa caldo i no de sobre, nooo, d’olla, d’herbes, de carn i ossos i d’hores bullint. Tot plegat molt bé i molt bo.

Arriba l’hora de fer el sopar, el caldo s’ha colat i l’hem posat al foc a una olla més petita. Comença a bullir i arriba el moment d’encetar la primera crisi de parella.

Seguint el camí iniciat per en Zinc i els seus calçotets, poso a la vostra consideració el segon gran dilema de tots els temps:

Pasta gran o petita?

Podríem estar discutint durant hores, dies, fins i tot anys, llavors arribaríem al segon gran dilema (bis) de tots els temps:

Què considerem pasta gran o petita?

En tot cas us prego que, a part de respondre la primera pregunta, per major claredat, em féssiu un escalat de les següents mostres extretes amb guants de làtex i per tant no corrompudes, de l’armari on es guarda la pasta per sopa.

A saber i d’esquerra a dreta:
Letras La Ardilla 7 minuts
Pistón Gallo 5 minuts
Tiburón Gallo 7 minuts
Couronnes Panzani 7 minuts<
Galets de Nadal El Pavo 18 minuts

Nota final: s’ha obviat de la fotografia la Maravilla Gallo 5 minuts per què es confonia amb la pols del tapete i un servidor de vostès no té a bé considerar-la pasta.

Frenadol

Estic refredat, no sento olor de res, sóc una persona enganxada al paper de vàter. I ja sé que el refredat amb medicaments dura una setmana i sense… set dies, però és que en porto tres i això vol dir que el pont sencer me’l passaré així.
Ara vaig de Frenadol i sí, a mi m’agrada el gust del Frenadol. La meva fidelitat al Frenadol és llegendària, fins i tot en comprava quan el van prohibir o va córrer el rumor que ho farien.

Però aquest matí, quan me’n preparava un, se m’ha acudit mirar-ne la composició:

Paracetamol per la febre i el mal de cap: de febre no en tinc per tant tot anirà al mal de cap, de conya.
Dextrometorfano per la tos: tampoc en tinc però una mica de dextrometorfano sempre va bé.
Citrat de cafeïna: per posar-me a to, bé.
Clorfenamina: pels mocs i els esternuts, d’això me’n caldrien quatre quilos i no els quatre mil·ligrams que porta.
Àcid ascòrbic: vitamina C pel body.
Sacarosa: per fer la punyeta si ets diabètic.
I ara ve la mare dels ous per què serveix l’amarillo ocaso? per anar agafant coloret de mort, és una reminiscència de les potingues de les bruixes i els otros excipientes, què són? ales de rat penat? ulls de gripau?

Per passar el pont us deixo una nova versió sambera d’un tema dels Eurythmics. Ja em direu el què.

Abril

Ahir,
vaig dir una mentida pietosa.
era un dilluns amb cara de dimecres.

Avui,
a Platja d’Aro, he vist, un faisà mascle viu i un rapinyaire de gènere desconegut mort.
per la sola foradada de la meva bota esquerra ha entrat aigua.
he vist milers de formigues mortes que he netejat amb un pinzell i un compressor.
de matinada, he vist un vol d’estornells en un cel vermell.
quan era a la banyera, ha sonat el timbre.
és un dimarts amb cara de dijous.

Demà,
serà un dimecres amb cara de divendres.

L’any que ve,
l’Abril arribarà al març.

Ja no sóc verge

En rock'n'roll en té la culpa, jo vivia innocent i feliç i m'ha passat el meu primer meme...

1. Quan temps portes com a blocaire?
Des del dia de tots sants de 2004
2. Com vas saber l’existència dels blogs?
En Carles va iniciar-ne un per explicar l’adopció del seu fill, m’ho va dir i …
3. Digues 5 blogs que segueixes diàriament
Només 5! La Bet, el del papa, en Ramon, l’Esteve, en Zinc, la Déjà vie, l’Avi, la Tarambana, la Zel, en rock’n’roll, tots els que hi ha aquí al costat i algun més.
4. Ets lector anònim d’algun bloc?
Sí, de molts, i una vegada per poc creem un conflicte internacional amb les Filipines al deixar de ser-ho.
5. Alguns autors que et generin especial simpatia
Tots els que llegeixo i que enllaço
6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
No m’agradaria excloure ningú, hi ha tants tipus de marxa com blocaires. És qüestió de provar-los/les tots i totes. I com va dir aquell... demanem pizzes que la nit serà llarga i mentre jo tingui un duro tu aniràs borratxo.
7. Amb quins o quines 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
Ei! que el Cròniques és compartit, que tinc parella jo, què voleu que me la trobi amb plan Carmen amb el clavell a la boca i les de podar entre les mans?
8. T’has enamorat mai d’algun o alguna blocaire?
M’he enamorat de les seves paraules, explicacions, sensibilitats…
9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Què vols que et digui, va a dies. Però quan deixi d’agradar-me, deixaré de fer-lo.
10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest MêMê.
A qui li passo un marron-marron...
A la Déjà Vie per xafarderia,
a l’Adrià per endogàmia,
a la Bet perquè ja deu haver tornat de Portugal,
a l’Esteve perquè està de baixa i té temps
i com que deu tenir poca feina a l’Avi

Sensibilitat si us plau...

boti, boti, boti
espanyol el qui no boti!