I no és bonic tot plegat? Ves que l’Ànima alada ens ha donat un altre Premi Blog Solidari i si no sabíem que fer-ne amb un imagineu-vos amb dos. Ei! Però la il·lusió és la mateixa, que consti.... no ho sento, ara no puc firmar-te un autògraf.
Més o menys ja hem decidit que en farem, els penjarem al lavabo. Al principi no sabíem si al gran o al petit. Ara, com que en tenim dos, un a cada lloc. I és que tenir els premis al vàter ho fan les grans estrelles com la Susan o la Emma.... que t’he dit que no te’l firmo, que estic parlant amb aquesta gent.
El que deia, que des de la modèstia i la humilitat acceptem aquests premis, no sense oblidar que hem fet aquesta gran feina gràcies a la gent que ens ha recolzat des d’un principi.... que no te’l firmo collons!, que tinc vida privada jo.
I us fem saber que mai no oblidarem els nostres orígens humils i que no se’ns pujaran els fums al cap.... Seguretat, seguretat us podeu endur aquests plastes dels autògrafs.
Gràcies a totes i tots.
...quin pal! era necessari donar les gràcies a aquesta gent?... què dius del micro?... que està obert... però tu ets imbècil!... estàs acomi
3 comentaris:
Gran, gran post. La manera més original de rebre el premi que he vist, això està clar. Ai aquests fums...
Ei, de quin barri eren els teus avis? (És que no sé què dir sobre la resta)
em solidaritzo amb el vostre premi solidari.
i di q si. un s'ha de mantenir ferm, q si no s'et mengen.
felicitats pel premi!!
Publica un comentari a l'entrada