i més música...
Un dia com avui
al matí tempesta, llamps i trons però d'aigua poca.
cap al migdia un nyap i algú que vol banyar-se la setmana vinent i no es banyarà.
per dinar arròs i bistec.
a la tarda tranquil·litat, pa de pipes i una abraçada que ofega.
a la nit un bocata equivocat i lent, dos gots més per la col·lecció i Manel asseguts.
de matinada un post i una mica de somnífer.
divendres, juliol 03, 2009
Coses que emprenyen
però que val més que te les prenguis amb bon humor... encara que plogui.
dijous, juliol 02, 2009
Soroll
Per la finestra entren sons de nit, grills que xerriquen i una òliba llunyana. Gent que riu i parla i un gos que borda.
Un que passa picant de mans i una moto que corre massa. Al cap d’un moment una sirena i just després l’udol de tots els gossos del veïnat. Quan es calmen la música d’un cotxe que ha aparcat a la plaça i una noia que diu adéu.
Un petard i el brogit constant i sord de l’autopista. Un mosquit.
Avui per la finestra també hi entra l’aire i m’ajuda a dormir.
dilluns, juny 29, 2009
Flashback
Estàvem asseguts a sobre l’estora i tot i ser al mes d’agost s’hi estava bé, ella tocava l’inici de l’Hotel Califòrnia amb la guitarra i a mi em sonava a Rollings. Jo duia un esparadrap al tou del colze que tapava una ferida que s’anava infectant i ulleres grans de pasta. Tot just acabava de fer els setze i els tres germans teníem la mateixa caçadora de nylon blanca amb ratlles de colors .
Ella va agafar un disc i me’l va ensenyar - savez-vous qui est-il? Va posar el disc al plat i va triar una cançó:
They told him dont you ever come around here
Dont wanna see your face, you better disappear
The fires in their eyes and their words are really clear
So beat it, just beat it
Va ser així com el vaig descobrir i si us haig de ser sincer de bones a primeres no va agradar-me gaire... després tampoc.
Van passar uns quants anys i un dia a casa de l’Agustí remenàvem els vells singles del seu germà.Va sortir-ne un, a la portada a sobre d’un paó amb la cua oberta hi deia Échale la culpa al boogie. El va posar al tocadiscs amb l'adaptador pel forat gran i va dir-me:
- als singles gairebé sempre és molt millor la cara B i aquesta m'encanta... és una cançó que camina.
Avui, ves per on, tot això m’ha vingut al cap.
dissabte, juny 27, 2009
Somnífer
Cal rebuscar i remenar uns fets de fa tants anys?
En una obra prop de la ciutat de Reykjavík (hòstia com costa d’escriure el nom d’aquesta ciutat) hi apareixen enterrats uns ossos i sembla que no són recents. En el temps en que els geòlegs i arqueòlegs triguen a fer l’excavació dels ossos com déu mana, tres policies aniran descobrint vàries històries, mentre miren de resoldre els seus propis problemes.
Aquest és el resum, així fàcil, del meu últim somnífer. És diu La mujer de verde d’Arnaldur Indridason, una novel·la negra que haig de dir que m’ha agradat i força. Hi trobareu trames ben lligades amb referències a la cultura i la història islandeses i amb fets que, tristament, no us resultaran tant llunyans.
Em quedarà per comentar el penúltim dels meus somnífers, que em guardaré per d’aquí a uns dies. El que he començat ara em penso que em tindrà entretingut una temporadeta llarga. Incerta glòria.
