dimarts, d’octubre 27, 2015

Omplo l'ampolla de vint-i-quatre cares a les fosques escoltant el canvi de so que m'indiqui que l'aigua arriba arriba el coll. Al costat del llum de sal carbassa, l'home de la camisa cordada fins al coll i barba de set dies es mira de fit a fit la dona morena de nas gros. Amb el dit humit pesco la resta de molles del sopar que han quedat a les estovalles i l'olor d'anís m'arriba des de la taula. M'en recordo de fa poc menys de tres hores i somric. Un queixal menys. Jo també, fa dues setmanes. El test del potus està tort i les fulles estan pansides. Quants forats té el serell de la manta?