Mentidera


És mentidera per això és creixent, o és que no ho sabies? M’aturo i em quedo observant aquell paisatge tant repetit però avui tant diferent. Durant una estona em quedo enfavat fins que les dues bosses que duc comencen a tallar-me la circulació de la ma dreta deixant un solc al canell; si hagués dut cistell això no em passaria però no tenia previst anar a comprar i tampoc sóc a casa.

Deixo les bosses al cotxe i torno a lloc, faig alguna foto i em ve una melodia al cap. Suposo que s’hi escau i recordo com m'agrada el final amb aquells cors i prenc nota mental de tornar-la escoltar quan arribi a casa.


divendres, novembre 20, 2009

Album de retalls

dijous, novembre 19, 2009

A day in the life

I read the news today, oh, boy. Parlaven d’una noia que tenia un blog. Li agradava molt escriure-hi els seus sentiments, pensaments…tot el que li passava per la ment i que volia compartir. Un dia, saltant de blog en blog, va anar a parar al Cròniques de sota el mugró. La idea de compartir el blog amb la teva parella li va encendre una espurna de romanticisme revingut… doncs ella vivia en la més extrema soledat sentimental i amorosa, així que no podia fer-ho. Mai va deixar paraula en aquell blog.

I saw a film today, oh, boy. Parlava de que temps després aquesta noia va retrobar un vell amic. Bé, amic e amat. I amant! I bé... no els va costar gaire tornar-se a embolicar. De fet, es van embolicar tant que ella el va embolicar a ell per tenir un blog, un blog conjunt. Quina mandra! – pensava ell. Quina tonteria! – tornava a pensar. Ella s’encarregaria de tot, quina il·lusió! Tindria un blog compartit com aquells dos... d’això... com es deien? Era algo relacionat amb un pit... una teta? Aix... Cròniques de sota el mugró! Això mateix! A remolc d’ella, evidentment, aquell noiet es va començar a aficionar a això dels blogs, inclòs es va atrevir a intentar entendre el ditxós llenguatge html!

Per aquella parella de novells el Cròniques representa més que un blog. És el blog. La inspiració. L’essència.

Wake up, fell out of bed, Sànset!

(Sempre t’adorms! Que és avui el dia que hem d’escriure al Cròniques!!!!!!)

And looking up I noticed I was Late. Ja estic aquí. Sempre tot a última hora! Ja et deia jo, Utnoa, que havíem de fer-ho amb més temps! Mai és tard del tot, però. Encara no són les nou del matí i ja estic davant de l’ordinador. Em fan mal els ulls. Els tanco i intento recordar com van ser els primers dies a la blogosfera. Sànset, coi, fes el favor d’actualitzar i presentar-te en societat! –em deia ella. Sí, sí, avui ho faré! Vaig començar a burxar el nostre blog. Vaig veure que Utnoa n’havia enllaçat un parell. Els vaig anar a mirar. Eren el Blog de l’Assumpta (magnífic) i les Cròniques de Sota el Mugró. Vaig pensar que el mugró deuria ser el d’ella. Em va fer gràcia el nom i vaig començar a llegir-me’l. Els escrits eren molt bons i l’arquitectura de la pàgina em va agradar molt. Ja m’hi havia enganxat! Un blog d’una parella, com el nostre, però en bo! Quina enveja! I el tal Jordi Casanovas, quin artista! quins dos blogs tan bons que té. Sí, sí, el Cròniques i la Banyera. Sànset, que la Banyera és d’un altre Jordi Casanovas! Vaja, sóc un despistat. Però el Cròniques és molt bo. I com escriuen aquells textos en Jordi i na Marta? Què coi és prenen? Jo també en vull!

I’d love to turn you on... Utnoa, crec que ja estic.




*Utnoa&Sànset*

dimecres, novembre 18, 2009

Tarzan


Surts del Condis amb una mica de formatge i un molt de beure. M’esperen. Sé que quan arribi m’espera una lluita terrorífica que estic disposat a afrontar.

Avui però ha estat més fàcil, no hi ha dolça baralla. Quan s’obre la porta veus una cara que somriu i deixa anar alguna cosa que saps del cert que és el teu nom i va acompanyada d’una abraçada que fa olor de colònia, de crema i d’un canvi urgent. Tant me fa.

L’altre està trist avui i el Tarzan a la pantalla de l’ordinador el consola. M’hi acosto poc a poc i l’acarono sense dir res i quan portem una estona comento:
- Hosti tu quina vaca més estranya.
- Que no és una vacaaa! És un elefant.
- I què fan aquestes cabres, que ballen?
- Que són goril·les!
- Que nooo! que són ovelles... allarga la ma i em toca la cara.
El deixo fer i m’assec al sofà, al cap d’una estona s’aixeca i ve.
- Que em pares la pel·lícula?

M’agrada ser més important que en Tarzan.

dimarts, novembre 17, 2009

Relats Conjunts

Els relats conjunts fan tres anys i n’estic especialment content. És per culpa d’aquest blog que us conec a la majoria dels que passeu sovint per aquí.
Recordo el primer relat conjunt que vaig veure i a partir d’aquest vaig fer el meu primer.

D’això en fa una mica més de dos anys. Ara ens toca fer un altre relat per celebrar-ho.
Bé doncs, som-hi:
- assumpta -, [anonymous writer], Abismo Ínfimo, Abril, Adrià, Afra, Aina, Ainhoa, Alasanid, Aleix, Alepsi, Aliiasa, Anna, Anna Tarambana, Annanti, Antoni, Arare, Ard, Assumpta, Athaelion, Avi, B-612, Babèlia, Banalista, Barbollaire, Betty, Bluf, Boira, Candela, Carles Casanovas, Carme, Carme Fortià, Carme Rosanas, Cèlia, Cesc, Clarissa Vaughan, Clint, Coses2, Cosespetites, Cris R., Cualquier otro, Dakid_A, Déjà vie, Duschgel, Efe, El Grum, El Grum d'En Companyia, El Mestre Yoda, El veí de dalt, Eli, Elisenda, Els del PiT, Elur, Elvira FR, Erakkia, Escarabat, Escurçó, Estrip, Estripanits, Eudald, Fanal Blau, Fraggle, FRAGMENTS, Francesc, Francesca, Franciscu, Gatot, Gatot_X, Gemminola, Gossades, Gran Barrufet, Grass Shopper, Gripaublau, Imma, Intratable, IruNa, JâNë, Jo Mateixa, Joan, Joana, Jocdellums, JoMateixa, Jordi, Jordi Casanovas, Josep B., Khalina, Kpitana, Kurtz, Kweilan, Laia, Laianna, Laprí, Laura, L'home de la música, Lliri blanc, Lluís Martí (intratable), Lluku, Lluna nova, Mandarinada Contrapoduent, Manuscrits, Marcus, Maria, Marinetix, Master, Menta fresca, Mestreta, Metamorfosi, Milker, Millu, Mima, Mireia, Mireia, Mon, Monculturals, Montse, Mr.Bean, Musa, Myself, Nasi, NeoPoeta, Noa, Nosotras mismas, Núr, Núria, Nymnia, Ònix, Oriol, Òscar, Pd40, Pep, Plugim constant, Queralt, Ramon, Rita, Rits, Roc, Roc Sang, Rock'n'roll, Rondaire, Samain, Sanset i Utnoa, Sergi M.Rovira, Shalheira, Silenci, Skorbuto, Susanna, Tals, Tatchenko, Tirai, Tocat del cargol, Toni en blanc, Tonina, Town Crier, Trillina, Ulisses, Uribetty, Vagalume, Vicky, Vier, Virtual, Vullunfestuc, Waipu Joan, Williams, Xexu, Xica, Xitus, Xot, Xupasangre, Yrun, Zel, Zincpiritione.

Hrundi V. Bakshi

Quan vaig veure la llista de convidats vaig saber de seguida que seria una festassa i que no havia de perdre-me-la per res del món.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

dilluns, novembre 16, 2009

Pausa




A  la  mitja  part  s'acostuma  a fer  una pausa.

Busco l'olla més  gran que tinc,  perquè  crec  que serem molts.
La  trobo més  grossa  del que esperava.  I em sorprenc.

Tempto la mala sort,  ja que no crec pas que  arribi...
si arribés  farem  un  copiar  i enganxar  per  despistar-la.

Podria  haver-hi més  coques  al forn,  i magdalenes,  qui sap si melindros.
També  podem inventar  els  xurros,  altra  vegada.
Les  Maries i les  Núries guardades  al pot  per  si fan falta.

diumenge, novembre 15, 2009

300.000


N'hi ha per llogar-hi cadires, d'avui per demà hem d'engegar un tinglado per fer-li la gara gara al Pàmies que diuen que, com qui no vol i xino xano, ha arribat als 300.000 registres.

I jo que tinc un cap que no serviria ni per pom d'escala d'adoberia me n'empesco una de senzilla fent bullir l'olla, que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena.
Tot plegat que ras i curt i deixant-me estar d'hòsties perquè em dóna la gana m'han agafat els cinc minuts i ara ve quan el maten:

Enganxo quatre frases que semblin qui sap què i llencem les campanes al vol, que quedar com un senyor no costa res i aquí pau i després glòria que qui dia passa any empeny.

M'ha quedat prou rodó oi?

dissabte, novembre 14, 2009

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger