Riure


Vaig a casa d'un client, em diu que amb la crisi i tot plegat la cosa està molt fotuda i si no li abaixo el preu ho haurem de deixar estar, que jo ja sé que tots ens hem d'apretar el cinturó. Li dic que ja m'ho pensaré i li diré alguna cosa o altra.

Més tard em truquen els llogaters, ell està sense feina i ella, amb les hores que fa, no arriben a gaire res. Em demanen que em miri bé el lloguer i que els ho hauria d'arreglar. Amb l'actual conjuntura tots hi hem de posar una mica de bona voluntat.

Arribo a casa i poso les notícies sento que el govern ha dit que tots hi hem de posar el coll per aixecar la situació, que haurem de fer sacrificis i renunciar a l'estat del benestar al que ens havíem acostumat. A més amb el canvi d'any i de govern ens augmentaran l'IVA i el preu dels serveis bàsics: llum, aigua i gas.

L'endemà vaig al banc, li explico al banquer que per culpa de la crisi que en part ells han creat he hagut de baixar els meus preus i el meu lloguer i que a més el govern m'apuja els impostos i els serveis. Per tant li demano que, ja que tots hem de fer un esforç per aixecar la situació, ells m'abaixin la hipoteca.

Des de casa estirat al llit, sense poder dormir, encara ara el sento riure.

diumenge, desembre 18, 2011


Avui faré digues-li un plagi descarat, digues-li un sentit homenatge a l'Assumpta. Però és que ampliant fotos m'he trobat amb això que teniu al damunt.

I jo us pregunto algú gosa dir que és?

La resposta a partir de demà a les deu del matí aquí.

dimarts, desembre 13, 2011


Avui he vist que el dilluns a dos quarts d'onze de la nit l'Albert Om serà el convidat de la Marina Rossell. Calia?
També he sabut que la mateixa Marina Rossell ha fet un disc nou.
També calia?

Un no sé què m'ha recorregut l'espinada de dalt a baix: pot ser que hagi estat esperant aquesta situació per tornar al cap de vuit mesos?

Tant de bo!

diumenge, desembre 04, 2011

Àngels

Surto del Clap després d'haver desvirtualirzat uns i unes quantes blogaires/twitteros. La primera part del programa, que anàvem a veure, ha estat molt bé, de fet curta. La segona, que venia d'afegit, un suplici insoportable que a mesura que anava passant perdia espectadors.
Finalment ja n'he tingut prou i he marxat. Al cotxe, enfilant cap a casa, he posat la ràdio. En Sebastià d'Arbó parlava dels àngels de la guarda. Bestieses, he pensat. Necessito bona música per refer-me de l'home del Clap. He fet voltar el dial i just quan s'acabava s'ha aturat. Més enllà del 107 on hi ha les emissores locals ha sonat Umpah pah.

Mira tu... potser sí que hi ha un àngel de la guarda que vetlla per mi.

diumenge, novembre 27, 2011


no puc fugir,
captiva del reflex
de l'aire sòlid

diumenge, octubre 16, 2011



Avui a tres quarts de deu de la nit.
Des de l'Auditori de la Catosfera.
Lliurament del Premis C@ts 2011.
...
...
...
Des de 2008
...
...
en calçotets i corbata de llacet.

dimecres, octubre 12, 2011

La plaça

Assegut recupero pedres i sons mentre dues mosques m'emprenyen i una porquerola s'enfila màniga amunt.

Sempre hi ha dos temps aquí, només has de triar el que més et convingui. Hi ha el de mentida, el que ens han fet creure i ens obliga a còrrer amunt i avall esperitats. L'altre, de veritat i més amable, ens permet allargar-ho tot plegat una hora i mitja pel cap baix.

Ara que està tot tranquil i sonen les campanes els ocres i vermells i blaus em retornen colors i la música de les veus fan que m'hi senti a gust.

dilluns, setembre 26, 2011

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger