De llibres, condons i claus.

De llibres. Hi ha qui fa servir pastilles per dormir, jo llegeixo. M’estiro al llit agafo el llibre i a llegir. Poden ser deu minuts, o una hora, però arriba aquell punt on no passo de pàgina em quedo clavat en un bucle infinit on llegeixo paraules sense sentit. Quan aquestes paraules les he llegides prou vegades llavors, per un moment, sóc conscient que ja no hi toco, marco la pàgina anterior i tanco el llum. Hi ha però el dia fatídic, passa de vegades, quan tinc entre mans un bon somnífer, i se’m comença a acabar. Queden poques pagines, suficients per tenir-me dues o tres hores enganxat. I no puc evitar-ho, no puc deixar-ho. Sé que l’endemà aniré fet pols però me l’haig d’acabar. Aquell dia per sobredosi no és un somnífer, és un excitant. Quan l’he tancat n’haig de començar un altre. Per dormir.
Els meus últims somnífers han estat: Papa Puerco d’en Terry Pratchet, La trista mort del noi ostra d’en Tim Burton, Poemes satírics d’en Segarra, Coraline d’en Neil Gaiman, Ash, la història secreta de Mary Gentle i Entre el roig i el negre de Miquel Mir. Ara m’adormo amb Los hijos de Hurin de Tolkien. S’accepten suggeriments.

De condons. Haig d’explicar-ho o rebento. L’altre dia m’envien a fer una reparació a una piscina pública. Mentre sóc allà l’encarregat de manteniment fa el que el seu càrrec indica. Manté. Obre un prefiltre i el buida amb la mà nua. Tots dos ens n’adonem del que n'ha tret, un condó usat. Ell em mira amb cara de circumstàncies, - sort que avui em fet la desinfecció forta – em diu. Jo li pregunto si és molt normal. – En el temps que porto aquí és el primer cop -.
Potser és molt romàntic o morbós o emocionant fotre un clau a una piscina pública però s’ha de ser molt porc i porca per deixar el condó a dins de la piscina. D’acord que hi ha sistemes de desinfecció però el condó va a parar a un lloc que una persona ha de netejar.

I per acabar de claus. Des que torno a fer de xulo piscines ja m’hi he trobat tres cops, dos a un mateix hotel i la tercera a un càmping: el clau en i amb públic. I què haig de fer? Te’ls trobes allà follant, mentre jo analitzo el clor i el pH de l’aigua. A l’hotel és una mica més discret, la piscina-spa és interior, calenta, amb llum suau i musiqueta d’ascensor potser tot hi fa, però al càmping... a l’aire lliure, a les tres de la tarda, amb nens banyant-se, el bar de càmping allà mateix i jo fent feina. Potser els hauria de demanar d’afegir-m´hi.