Xulo piscines

Aquest és el primer post que faig des que vam instal·lar-nos a La Bisbal i en aquests tres mesos a passat de tot:

La recerca del pis de lloguer va tenir moments tant surrealistes com que la propietària ens proposes compartir bany i rentadora amb la veïna de baix.

Ara els problemes són més tradicionals, un dia vam quedar-nos tancats i vam haver de sortir despenjant-nos per la figuera, hem provocat humitats i petites inundacions a la veïna, han aparegut escarbats (cucarachas per que ens entenguem) i ara tenim el pis plantat de "mines" químiques per mirar d'exterminar-los. Se'ns va embussar la tassa del water i hem hagut d'esmerçar tres litres de diferents desembussadors per desfer el tap.
L'última va ser ahir, al voltant de casa tot són camps i precisament ahir van posar-hi adob natural, del que fa molta pudor. A l'arribar a casa la pudor era intensa i vaig obrir finestres per fer correr l'aire. Es va fer fosc i vaig obrir els llums. Devien ser quarts de dotze quan me n'anava a dormir i ho vaig veure. Tota la casa estava plena d'uns escarbatets (no cucarachas per tornar-nos a entendre) a part dels altres insectes habituals, mosques, mosquits, abelles i arnes variades. El cas és que el meu instint exterminador es va veure frenat i vaig dedicar-me a fer fora els escarbats (entre 15 i 20). Amb els altres vaig fer servir el mètode tradicional de flitar-los directament. Tot plegat entre la cacera, el desnonament i la massacre química vaig anar a dormir prop de la una amb les finestres tancades i una calor de la òstia.

Per acabar el títol...

Qui ho havia de dir... Al cap de sis anys d'haver-me "quitao" torno a ser xulo piscines i a sobre d'uniforme; pantaló gris i samarreta groga, tot plegat molt corporatiu.