El rovell de l'ou, cafès internet i altres històries

Ara toca passejar; passejar per conèixer els recons de la ciutat on viurem d'ara endavant. Com si fóssim turistes, ens ho mirem tot de la mateixa manera. Et sorprèn descobrir que hi ha botigues de disseny, roba de marca i perruqueries cool, mira que en som de pixa-pins!!!! Com acostuma a passar els llocs que més agraden es troben al bell mig de la ciutat, a la part més antiga, on hi ha carrerons estrets, amb poca llum i amb pudor de pixums i d'humitat. És allí on acabem trobant un locutori-mohamed obert. Posem al dia els nostres comptes de correu. Ara no tenim ni tarifes planes, ni ordinador, ni lloc on posar-lo. Ens agrada, però. Ens agrada perquè en un moment ens hem reunit gent del Magreb, de Romania, d'Equador i de Catalunya.

Cada dia ens hi trobem millor, a la Bisbal. Les postes de sol des de la terrassa del pis les trobarem a faltar. Els ulls s'acostumen al paisatge amb tanta rapidesa que a vegades costa recordar què vèiem des de la finestra del menjador del pis del carrer Barcelona, a Tiana.
Hem hagut de col·locar un tendal a la terrassa perquè el sol pica tant fort que fins i tot s'hi rostien els pericos. No ha quedat gens malament: malla d'hivernacle, dos pals i quatre brides i ja està!!!!

Diumenge anirem a veure les obres, ja us explicarem...