Somos novios...

Bé ja tornem a ser aquí. Després de més d'un mes sense dir res ja ens trobem en condicions per reprendre la narració d'aquest periple. A finals de març encara no havíem trobat pis de lloguer però al final la sort ens va venir de cara. Buscàvem un pis petit, bufó i sobretot que fos barat, molt barat. Era força desesperant comprovar que a Palamós els preus són caríssims i que a la Bisbal la situació era si fa o no fa la mateixa. Finalment, però, vam trobar un estudi petit com una caixa de mistos a un preu raonable. No té portes (resulta excitant seure a la tassa del lavabo amb els pantalons avall tot desitjant que la persona que estimés no passi pel davant i et vegi en una posició tant humana i a l'hora tant ingrata!) però té una terrassa que val un imperi. En Jordi és qui hi passa més dies perquè treballa a Vall-llobrega de dilluns a dissabte, la Marta hi puja els dies que té festa, que no sempre són al cap de setmana. Els dies que li toca fitxar viu a casa els seus pares... ara fem vida de nòvios!!! Estalviem, ens enviem missatges d'amor pel mòbil i fem viatgets a Torroella de Montgrí per veure l'evolució de les obres de la nostra futura llar.

De moment està tot l'edifici aixecat, amb la teulada construïda i amb les façanes arrebossades. Tot just estan començant a instal·lar tot el tema de cables i tubs. El cap vola i la imaginació també, i els terminis per abonar els pagaments avançats arriben sense retard... estalviar, hem d'estalviar... somos novios, nos queremos...