Demà treballo. I els següents setze dissabtes també. És una mica com una mili amb aquells calendaris que anaves marcant dia a dia. Era molt bo quan te n'oblidaves uns quants dies de marcar-lo. El dia que obries la taquilla, el veies i de cop n'esborraves vuit o deu. El dia que començaves no es contava, pel fet d'haver-te despertat ja estava passat... Ja paro.Cada dia laborable al meu veï, el de dalt, que ha llogat el pis d'en Mike l'enrotllat, li sona el despertador, es lleva, va al bany, fa les seves necessitats, s'afaita i es dutxa. Tot això mitja hora abans que soni el meu de despertador.
Ahir vaig voler quedar amb un client per acabar la feina que havia començat. - Al matí no pot ser - va dir-me. - Els matins jo jugo a golf - mentre m'assenyalava la bossa de pals. I jo sense retallada...
A un càmping a Pals hi treballa en Luis. Es volia jubilar i no l'hi han deixat fer-ho. I ell es queixa. Té seixanta-quatre anys, ha perdut vista i li fa por cometre algun error. Vol marxar quedant bé i ara pateix.
Continua el via crucis amb Ceigrup Torrent. Després de l'assemblea on es va decidir canviar d'administrador, ja fa gairebé dos mesos, encara esperem que ens cobrin les quotes de l'any passat i del que portem d'aquest. I Illa Palau segueix sense arreglar-nos els desperfectes. Colla d'incompetents!
La tonteria és que hem posat un comptador al blog. És agradable saber que hi ha gent, que com a mínim, l'obre per error (i a diferents països). Sí, em sap greu, no surt Catalunya. Quan en sàpiga més miraré d'arreglar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada