Relats Conjunts

Sóc un bon patriota o no? Molts dels meus amics ja ho han fet i no se'n sap res. Ja fa tants anys que va començar la guerra. Quants? Seixanta? Jo no havia ni nascut i encara continua. Per la televisió i en cartells al carrer ens demanen als joves que anem a lluitar pel nostre país... un any de guerra a canvi del futur garantit. Ara han fet servir aquest cartell antic. Ho he buscat als Arxius Nacionals i diu que és de fa més de tres-cents anys, d'un país que es deia Estats Units. M'ha fet gràcia aquest senyor de barba blanca.

Ho he dit als pares, l'un s'ha posat a plorar només de sentir-ho, l'altre m'ha abraçat i m'ha dit fluixet a l'orella com n'estava d'orgullós de mi i que m'estimava molt. N'estic decidit però no cal còrrer, no s'acabarà pas demà la guerra. Hem convingut que ho faré dilluns i així tindrem el cap de setmana per passar-lo plegats. 

Quan he acabat de signar els papers, m'han fet passar a una sala. Dels cinc que esperem amb un, que el recordo de l'escola, ens hem saludat. Un capità mèdic ens ha demanat que ens despulléssim i agaféssim una tovallola de la lleixa. Ens han anat cridant d'un a un en intervals d'uns deu minuts.

La sala és un consultori ben equipat però no hi ha ningú i per megafonia m'han anat dient el que havia de fer. Per començar m'han tallat i pesat, he passat per la màquina de raigs X i per l'escànner, m'han comprovat la vista i l'oïda i m'han fet un electrocardiograma i per acabar una prova d'esforç.

Al final de la línia verda pintada a terra hi ha dues portes. La veu dolça i femenina de megafonia m'indica la porta A. L'habitació està buida, les parets són llises i blanques, no té portes ni finestres tret de la porta per on he entrat però per aquesta banda no té pom. Al mig a terra hi ha pintada una creu vermella, una veu diferent, d'home, m'indica que m'hi col·loqui al damunt. Sento una punxada seca al clatell i caic.

 Per la megafonia que s'han deixat oberta sento la veu d'home com comenta amb algú que després de tants anys de guerra d'alguna manera o altra s'ha d'alimentar la població civil i els soldats...

Una altra aportació als Relats Conjunts.