Resposta

Als comentaris del darrer post em pregunteu que vaig respondre a la pregunta. Quan feia la feina de monitor (sí, tots tornem a tenir un passat) jo ja era xulo piscines, en excedència però ho era i abans de començar a la casa de colònies l'astronomia per mi eren quatre conceptes dispersos més o menys ben entesos.
És cert que després del curs de formació un, que mirava de ser el més professional possible, es va empapar del tema: La història del temps d'Stephen Hawking, Cosmos del Carl Sagan i manuals, llibres i articles variats.

Tot plegat que arriba el moment de la pregunta fatídica. Jo professional com era hauria hagut de respondre el que tant clarament torna a explicar en Dan en el seu últim post, però heu de tenir en consideració quatre excuses:
1a Jo no sóc, ni era, en Dan (afortunadament per en Dan).
2a Les sessions eren de cinquanta minuts i la classe s'acabava.
3a Era el primer cop que un nen em descol·locava.
i 4a El professor dels nens i les nenes estava a la sala.
Així doncs en un moment de covardia vaig deixar anar:

- Tu què pretens? enfonsar-me la classe!

En aquell moment tothom va riure i amb la riallada general vaig donar per finalitzada la sessió.
Mentre tots marxaven vaig anar a buscar el professor perquè m'indiqués qui m'havia fet la pregunta. Tots tres drets a la sala de l'espai profund vaig mirar d'explicar-li.

- M'és molt difícil explicar-te un concepte que ni jo mateix acabo d'entendre, vaig començar i, més menys que més, alguna cosa vaig dir...