dijous, 3 de febrer de 2011

Símil

Avui se m'ha acudit un símil (patilleru?): La relació entre Espanya i Catalunya és com el joc de pedra, paper i tisores. El problema rau en que mentre els espanyols saben i tenen els tres moviments, els catalans portem tota la vida només fent paper, no fos cas que si féssim tisores ells ens traguessin la pedra... i així no hi ha qui guanyi.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Des de sempre ens ha quedat clar que Espanya sap perfectament les normes del joc i nosaltres som uns principiants. Si a sobre no ens atrevim a jugar, com dius tu, no arribarem enlloc.

El porquet ha dit...

Doncs, al contrari d'en XeXu, jo crec que Espanya sap les normes però se les peta constantment al seu gust i ganes.

Si la Constitució era un pacte ara ja és una llosa (una gran pedra que esclafa papers i tisores).

Si el TC vetllava per la correcta harmonia judrídica dels territoris de l'estat espanyol ara és una d'aquelles tisores gegants de carnisser que destrossen papers i pedres.

No hi ha res a fer, estem al mateix taulell de joc, malauradament, i, a més, ells no respecten les normes del joc.

Joana ha dit...

Em sembla que una mica les dues coses. Com que sabem que Espanya canviarà les normes del joc quan li convingui i li vagi bé, doncs no acabem de decidir-nos a jugar, jugar sabent que perderàs perque l'altre et farà trampes treu les ganes de jugar.

Xevi ha dit...

Segur que fins ara només hem fet paper, però a més tinc la impressió que la vegada que ens decidim a fer tisores des de darrera i d'amagat alçaran un paper on hi posi "ciseaux". No fos cas que enganxéssim algú per sorpresa!