Sota les travesses enquitranades de la tanca s'hi van amagant les sargantanes a mesura que m'hi acosto. Al solar, a l'altra banda del carrer, hi ha un esplugabous. Està brut. Normalment els ocells tenen el plomatge net però aquest sembla com s'hi s'hagués arrossegat pel fang i les seves plomes blanques són ben marrons.
Hi ha brots tendres als rosers i flors als ametllers. Ja és un tòpic patir per la gelada. I si només fos per això rai.

Pujant per l'escala al segon pis hi ha caixes apilades i cadires enfilades i portes amenaçadores. A fora criden però no ho sabré fins més tard quan m'hagin alliberat de fer postures estranyes en una superficie freda.
El sol toca la façana i a baix a peu de carrer hi fa fred. M'aturo. Sempre he pensat que és una mala idea, al final has d'esperar que es refredi i això vol dir més estona de tamboret que d'altra manera quedaria buit abans.
Quantes en fas amb mitja dotzena?