divendres, 11 de febrer de 2011

Últimament he descobert que és més inquietant no saber que tens que tenir-ho. 
Sigui el que sigui.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Home, i tant! Si saps què tens pots començar a buscar una solució, un remei. Si encara no ho saps, et queda camí per fer.

maria ha dit...

Desconcertant, diria jo.

Un plaer conèixer-te/conèixer-vos

Joana ha dit...

La incertesa no ens agrada!

Carme ha dit...

Doncs, sí... és així ben sovint.

Assumpta ha dit...

És clar, la incertesa en si mateixa provoca angoixa i això ja et fa sentir pitjor...

Com diu en XEXU, quan ja tens un "diagnòstic" ja pots posar fil a l'agulla per solucionar el problema.

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Tinc un dubte molt, molt, molt gran :-)

No sé si tu mateix alguna vegada recordes posts que has escrit i mires de trobar-los per comprobar quelcom en concret... no sé, jo a vegades ho faig... no estic segura si vaig posar una cançó, o alguna foto... i ho busco per no repetir-me. O em fa gràcia llegir com vaig fer tal o qual relat.

És que sempre m'he preguntat com ho deus fer tu, que tens la tira de posts sense títol i que no poses etiquetes!! :-)

Guardes un arxiu a mà? ;-)

Jordi Casanovas ha dit...

Sí que em passa Assumpta però llavors tiro de memòria i de Sant Google. I generalment ho trobo.

No faig servir etiquetes per què quan vaig començar amb el blog crec que no n'hi havia i si n'hi havia no en tenia ni idea de que fer-ne.

Pel que fa a les fotos hi ha sistemes de veure-les totes juntes, el picasa i algun altre.

Assumpta ha dit...

Deus tenir una memòria espectacular! ;-))

Ui, jo això de Picasa no ho sé fer funcionar. Millor dit: Una vegada una amiga em va dir que ho fes servir (ja no recordo per què) i quan vaig veure que totes les fotos que tinc guardades al disc dur que són més de 10.000, (doncs el marcador de la càmera ja m'ha donat la volta i ha tornat a començar) anaven a parar a "un lloc" que jo no dominava i controlava plenament em va agafar por que allò pogués ser públic i ho vaig eliminar.

Suposo que deu haver sistemes de privacitat, restricció d'accés i coses així, però jo no en tenia ni idea, de fet tot just començava a mirar com anava quan es va produir aquell "buidatge" total... i jo sé que, moltes vegades, buscant coses per Google he arribat a àlbums Picasa d'aquests de persones que no tinc la menor idea de qui són i les seves fotos allí estan penjades...

El meu germà em decapita després de torturar-me lentament si poso alguna foto dels meus nebots -i fills seus- a la xarxa... Quan les vaig veure "allí" (no sé ben bé on eren, però hi eren) gairebé em moro jo soleta :-)

Ara no sé perquè he explicat tot això, però és que a aquestes hores ja desvariejo :-)