divendres, 11 de febrer del 2011

Últimament he descobert que és més inquietant no saber que tens que tenir-ho. 
Sigui el que sigui.

9 comentaris:

Sergi ha dit...

Home, i tant! Si saps què tens pots començar a buscar una solució, un remei. Si encara no ho saps, et queda camí per fer.

maria ha dit...

Desconcertant, diria jo.

Un plaer conèixer-te/conèixer-vos

Joana ha dit...

La incertesa no ens agrada!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, sí... és així ben sovint.

Assumpta ha dit...

És clar, la incertesa en si mateixa provoca angoixa i això ja et fa sentir pitjor...

Com diu en XEXU, quan ja tens un "diagnòstic" ja pots posar fil a l'agulla per solucionar el problema.

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Tinc un dubte molt, molt, molt gran :-)

No sé si tu mateix alguna vegada recordes posts que has escrit i mires de trobar-los per comprobar quelcom en concret... no sé, jo a vegades ho faig... no estic segura si vaig posar una cançó, o alguna foto... i ho busco per no repetir-me. O em fa gràcia llegir com vaig fer tal o qual relat.

És que sempre m'he preguntat com ho deus fer tu, que tens la tira de posts sense títol i que no poses etiquetes!! :-)

Guardes un arxiu a mà? ;-)

Jordi Casanovas ha dit...

Sí que em passa Assumpta però llavors tiro de memòria i de Sant Google. I generalment ho trobo.

No faig servir etiquetes per què quan vaig començar amb el blog crec que no n'hi havia i si n'hi havia no en tenia ni idea de que fer-ne.

Pel que fa a les fotos hi ha sistemes de veure-les totes juntes, el picasa i algun altre.

Assumpta ha dit...

Deus tenir una memòria espectacular! ;-))

Ui, jo això de Picasa no ho sé fer funcionar. Millor dit: Una vegada una amiga em va dir que ho fes servir (ja no recordo per què) i quan vaig veure que totes les fotos que tinc guardades al disc dur que són més de 10.000, (doncs el marcador de la càmera ja m'ha donat la volta i ha tornat a començar) anaven a parar a "un lloc" que jo no dominava i controlava plenament em va agafar por que allò pogués ser públic i ho vaig eliminar.

Suposo que deu haver sistemes de privacitat, restricció d'accés i coses així, però jo no en tenia ni idea, de fet tot just començava a mirar com anava quan es va produir aquell "buidatge" total... i jo sé que, moltes vegades, buscant coses per Google he arribat a àlbums Picasa d'aquests de persones que no tinc la menor idea de qui són i les seves fotos allí estan penjades...

El meu germà em decapita després de torturar-me lentament si poso alguna foto dels meus nebots -i fills seus- a la xarxa... Quan les vaig veure "allí" (no sé ben bé on eren, però hi eren) gairebé em moro jo soleta :-)

Ara no sé perquè he explicat tot això, però és que a aquestes hores ja desvariejo :-)