dijous, 3 de febrer del 2011
Símil
Avui se m'ha acudit un símil (patilleru?): La relació entre Espanya i Catalunya és com el joc de pedra, paper i tisores. El problema rau en que mentre els espanyols saben i tenen els tres moviments, els catalans portem tota la vida només fent paper, no fos cas que si féssim tisores ells ens traguessin la pedra... i així no hi ha qui guanyi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Des de sempre ens ha quedat clar que Espanya sap perfectament les normes del joc i nosaltres som uns principiants. Si a sobre no ens atrevim a jugar, com dius tu, no arribarem enlloc.
Doncs, al contrari d'en XeXu, jo crec que Espanya sap les normes però se les peta constantment al seu gust i ganes.
Si la Constitució era un pacte ara ja és una llosa (una gran pedra que esclafa papers i tisores).
Si el TC vetllava per la correcta harmonia judrídica dels territoris de l'estat espanyol ara és una d'aquelles tisores gegants de carnisser que destrossen papers i pedres.
No hi ha res a fer, estem al mateix taulell de joc, malauradament, i, a més, ells no respecten les normes del joc.
Em sembla que una mica les dues coses. Com que sabem que Espanya canviarà les normes del joc quan li convingui i li vagi bé, doncs no acabem de decidir-nos a jugar, jugar sabent que perderàs perque l'altre et farà trampes treu les ganes de jugar.
Segur que fins ara només hem fet paper, però a més tinc la impressió que la vegada que ens decidim a fer tisores des de darrera i d'amagat alçaran un paper on hi posi "ciseaux". No fos cas que enganxéssim algú per sorpresa!
Publica un comentari a l'entrada