- És com a les bosses de taronges per molt que les remenis al supermercat quan arribes a casa i les poses a la fruitera sempre n’hi ha alguna de podrida.
En Marcel Blanc volia ser metge però no va tenir prou nota i no li venia de gust anar a una facultat de comarques així que va optar per passar-se a biologia pensant que després faria el salt. Però poc a poc li va anar agafant el gustet i si a més hi afegim a l'Àngela van ser dues raons prou fortes per quedar-s'hi.
Tenia vint-i-tres anys i ara jeia despullat sobre una pica d’acer inoxidable, evidentment no faria els vint-i-quatre. Tres quartes parts del seu coll eren de color vermellós i fins i tot hi havia lesions a les vertebres cervicals. La causa de la mort era clara, però hi havia dues coses que no lligaven. La primera era saber amb què l’havien escanyat i la segona esbrinar que tenia aquell cadàver que el feia tan estrany.
5 comentaris:
Esgarifances, tinc... no el cadàver, jo!
He anat a mirar el primer capítol, i de moment només em lliga que hi ha un mort!
Esperem el tercer capítol, de moment anem una mica perduts. L'únic que podem saber és que algú morirà...
Salut!
aquest sí que és un capítol llarg. Em sembla que faré un word i els aniré afegint per no perdre'm detall
Ostres!!! Embolicada com estava amb el Joc d'en Tibau em vaig perdre aquest text!!
Veurem com segueix, de moment es va posant molt interessant... i esgarrifós, com diu la Carme :-)
Publica un comentari a l'entrada