dimarts, 7 de juny del 2011

Kenny Rogers

Al costat del sortidor, passada la riera hi ha el bar de la senyora que escolta en Kenny Rogers. A la barra hi ha una noia massa repintada i repentinada que s'ha demanat un cafè amb llet llarg de cafè. Porta una faldilla negra i un jersey de punt morat. Una mica més enllà a l'altre extrem de la barra un home gras rebusca per les butxaques uns diners que suposadament ha perdut i que finalment troba per poder pagar un tallat. Tots dos, l'home gras i la noia, seuen a les banquetes fredes i es miren de reüll, la cambrera a la terrassa eixuga amb un drap les taules i cadires que la pluja ha mullat.

While she lays sleeping, I stay out late at night and play my songs
And sometimes all the night can be so long
And it's good when I finally make it home, all alone
While she lays dreaming, I try to get undressed without the light
And quietly she says how was your night?
And I come to her and say, it was all right, and I hold her tight

L'home gras juga amb el telèfon mòbil i no se n'adona que la noia s'ha aixecat de la banqueta i amb la tassa a la mà camina fins l'altre extrem de la barra per seure a la seva dreta.
Ella fa un glop del cafè amb llet i deixa un euro amb seixanta a la barra, diu alguna cosa a l'orella de l'home i tot seguit se'n va.
L'home aparta la mirada de la pantalla, fa una ganyota, s'agafa el braç esquerre i cau a terra.

All my life was a paper once plain, pure and white
Till you moved with your pen changin' moods now and then
Till the balance was right
Then you added some music, ev'ry note was in place
And anybody could see all the changes in me by the look on my face

2 comentaris:

Assumpta ha dit...

S'ha mort d'un atac de cor?

Ostres... no sé si ho he entès...

Xevi ha dit...

... But she still believes in him? Although he is dead because of their long nights?