dimecres, 1 de juny de 2011

#acampadabcn

No voldria ser o semblar res del què no sóc i reconec, de bones a primeres, que no hi he estat i per tant la informació que en tinc és la que rebo de les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Parlo de les acampades.
Quan van començar, amb els plantejaments inicials, em van caure bé, les idees eren fresques i les propostes interessants.
L'intent de desallotjament d'en Puig em va semblar, parlant clar, una cagada considerable i crec sincerament que si interior hagués parlat amb els acampats i les acampades, aquests haurien accedit a desmuntar o retirar els objectes perillosos de cara a la celebració de la Champions.
El problema és ara, trobo que fa uns dies que la cosa divaga, escolto arguments que em fan pensar que tot plegat ja no és tant espontani com al principi i que certa politització partidista s'ha fet forat a la Plaça de Catalunya amb intencions poc clares.
També crec que el moviment que s'ha traslladat a les places dels pobles i ciutats més petits mantenen millor l'esperit inicial de la protesta i tenen més possibilitats d'aconseguir èxits parcials.
Sóc jo que estic raro o les acampades estant agafant un caire estrany?

11 comentaris:

rits ha dit...

Penso que justament és el moment en que es troba l'acampada. Saben que així no es pot continuar. Ha perdut pistonada perquè s'està treballant perquè les assemblees quallin als barris i es pugui treballar millor. I si, no pot ser indefinida perquè es poden donar molt males interpretacions i vicis.

Penso que de Pl. Catalunya s'hauria de sortir amb unes bases clares. Tres o quatre punts a treballar i que portin a accions concretes i entenc, m'agrada creure, que és en el que s'està treballant.

Penos que si es creia en un principi, però no ens hi posem, quin sentit té? és motl fàcil donar suport des de la barrera, anar a fer una cassolada i que altres lluitin, xò si realment es vol algun canvi, s'ha de confiar i s'ha de posar un mans a la feina. Jo seré la primera desenganyada si això acaba en un no res, si es vicia completament, xò en una setmana només.... s'ha de donar més marge. La revolució no és cosa d'un dia. Només acaba de començar, portem dues setmanes i d'acord que en aquests temps, el temps va molt més ràpid, que el que és notícia avui s'oblida demà, xò justament és el que es vol. Ara se'n parla més als mitjans i així es desgasta el tema. Però no pot quedar-se així. S'ha de ser perseverant, com diria algú.

Això si, estic convençuda que si avui es decideix deixar l'acampada a Pl. Catalunya tb es vendrà com una derrota. És el que ens vendran. Faci el que es faci ara toca crítica, si és que som de paper de fumar....

XeXu ha dit...

No puc dir-ne massa cosa perquè no n'estic massa al cas, però em sembla normal que tard o d'hora surtin diferents vessants dins d'un grup tan gran de gent. Coordinar-ho tot i anar tots a una sempre és difícil, la gent pensa diferent, i segur que hi ha una branca més polititzada. Com menys gent hi ha, més fàcil que es mantingui l'esperit inicial. Però bé, no sabria dir si és l'evolució lògica, o el principi del fi.

Joana ha dit...

Jo tampoc he estat a Plaça Catalunya i em fa el mateix efecte que a tu. De fet jo he malfiat una mica des d'el primer dia que això fos tan espontani i sense cap organització al darrera. Si va ser així, em sembla que han anat molt ràpid a agafar posicions i si no també. Ja sé que per tot cal temps, però tinc la sensació que s'han quedat amb la posada en escena i que no hi ha gaire més al darrera. Un campament d'esplai amb uns quadres de vida quotidiana i pancartes una mica enginyoses i poca cosa més.

Carles Casanovas ha dit...

Abans, molt abans, quan les gallines pixaven, teniem la sort de començar de nou i, del Avi Siset. Ho vam fer, vam tombar l'estaca i vam pensar que aconseguiem la democràcia, perque era just, perquè teniem la raó i saviem on anar, encara que corrent uns riscos, que ara semblant inimaginables. Sabiem que fer l'endemà, i potser equivocats fer-ho.
Ara, és una gran Kermesse, que només diu Indignat, però sensa portar idees ni que fer després de l'assemblea de demà. Al maig del 68, van sortir interlocutors, com Dani el Roig i d'altres, ara com diría en Ramoncin, és un gran "páramo". Cap idea. Que trist, que pobre.

El porquet ha dit...

Mira, ahir a la nit vaig passar per Plaça Catalunya per primer cop. Què vols que et digui, a mi no em va semblar que des d'allà s'hagi d'iniciar cap revolució. Té la imatge d'un campament mal girbat i poca cosa més (ah, això sí, força olor a cigarretes de riure...).

Si ja tenia els meus dubtes a l'inici, ara ja estic segur que això no ens porta enlloc, i que si es vol fer una revolució no n'hi ha prou amb plantar una tenda al mig d'una plaça i passar-s'hi dies i dies sense fer poca cosa més.

Si es volen canviar coses s'ha de fer, fer i fer. I aquí poca cosa es fa.

I per cert, una acampada a Barcelona que menystingui el principal problema que tenim a Catalunya (social i econòmic) que és la relació amb Espanya... ho sento, però no em convenç.

Els ciutadans del món no m'han convençut mai, doncs és el primer argument que s'esgrimeix contra les cultures petites i oprimides per a fer-te sentir provincià i desplaçar-te.

Joana ha dit...

De cigarrets de riure no m'han parlat, però si que em van explicar que era un Gran Botellon. A mi em recorda també a les escoles que fan bons propòsits els nens i els pengen a l'entrada i que posen que hagi pau, que tots siguem amics i coses per l'estil.

elur ha dit...

jo no acabo d'entendre gaire res de tot aquest tema, també estic indignada però no penso pas que anar a acampar i acabar demanant que els que no ho fan em portin les coses que necessito faci res per deixar d'estar-ho, això per començar... després, després ja no ho sé.
He passat per l'acampada de Girona, sense aturar-m'hi ben gota, i què vols que et digui... Em vaig indignar, calia que trinxessin totes les flors?
Clar que ara que m'han fotut un ERE pels morros potser tingui temps d'anar-lo a perdre allà.

M'he tornat molt cínica, ja ho veus.

Xavier ha dit...

La revolució vindrà quan els 5 milions d'aturats a nivell espanyol (600mil aquí)no cobrin atur... de totes maneres estaria bé anar pensant què farem i cap a on tirarem perquè les presses no solen ajudar a triar les millors opcions i aboquen a sortides ràpides i poc encarades a futur. Els que manen tenen massa temps per pensar i anar parant el cop. No sé si això de les acampades portarà enlloc però jo de moment m'ho miro amb respecte i amb la petita esperança que vagin quallant moviments organitzats, si voleu fora de plaça Catalunya.

Assumpta ha dit...

Doncs el que jo penso és el mateix que ha dit el Porquet, exactament igual, no canvio ni un punt ni una coma... A mi tampoc em convenç gens ni mica. Ho vaig dir des del primer moment i cada vegada ho veig més clar.

Jo també estic indignada... bé, i què faig? anar a plantar verdures als parterres de la Plaça? Fumar porretes i fer jocs malabars?

No per res, però jo voldria que algú em garantís altres coses...

Per cert, bon post... sembla que dir algunes coses a la catosfera "queda malament"... al menys ni tu ni els altres que heu dit la vostra aquí sou sospitosos de ser "de dretes", que és la primera resposta que et tiren pel cap.

Eduard ha dit...

No tindrà continuïtat immediata, però és un primer toc d'atenció. Segur que en vindran més. Un quaranta per cent d'atur juvenil vol dir molta gent amb molta energia i molt temps lliure per gastar-la. De tota manera això no és el nord d'Àfrica, per sort, i l'objectiu no és tan clar com fer plegar un dictador.
Posats a triar, prefereixo que facin acampades que no pas que es manifestin cremant contenidors i rebentant aparadors. Però la sortida lògica passa per vertebrar propostes polítiques i presentar-se a eleccions.

Oriol López ha dit...

Llàstima que els talps infiltrats de l'extrema dreta ho fotran tot: http://www.naciodigital.cat/noticia/32688/indignat/espanyol