dimarts, 14 de juny de 2011

Pertànyer no ho pots canviar, formar part d'alguna cosa, d'un entorn, d'un ambient no depèn únicament de tu. És per això que, un dia, sense haver-ho planificat el teu món particular torna a aparèixer i t'acull gairebé com sempre, amb cordialitat i fredor, amb amistat i indiferència, amb un somriure o una mirada de reüll.
Només canvia una cosa: tant tu com el teu món sou una mica més vells.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

El passat torna, tant si ho volem com si no. I si hem format part d'alguna cosa, una part de nosaltres, del nostre temps, de la nostra vida, hi pertany sempre.

elur ha dit...

I potser també una mica més savis, no?

Carles Casanovas ha dit...

Cada día ens fem més vells, excepte jo, que ara rejovenèixo, però algun día tornaré al temps, al qual pertanyo. Si, inexorablement, per força, quina sort tenir-vos i estimar-vos.

òscar ha dit...

I sempre hi ha algú, com jo ara mateix, que acaba dient que un i el seu món, com els bons vins, milloren amb els anys.

Per alguna cosa tenim les frases fetes, oi?