dijous, 16 de juny de 2011

A veure que ho entengui: un dia a les set del matí els estudiants tallen la Diagonal i deixen un milió de persones sense poder anar a treballar i és un dret constitucional, en canvi un altre dia un altre grup, posa-li d'indignats, envolta la Ciutadella i deixa sense poder anar a treballar 135 persones i es munta un dispositiu policial i d'infraestructures de la hòstia fent per manera que aquestes 135 persones puguin anar a treballar encara que sigui amb un helicòpter que paguem entre tots. Tant important era que els i les parlamentàries anessin avui al Parlament. Per què és més important la seva feina que la meva? Una de les coses que sovint es reclama als nostres polítics és que sàpiguen interpetrar les realitats socials, que deixin de viure en aquest món imaginari d'estadístiques i declaracions als diaris i plantin cara als problemes reals de les persones que els hem posat on són.

Vaig deixar clar fa uns dies que el moviment del 15-M a les grans ciutats no eren sants de la meva devoció, tampoc no m'agraden les actituts violentes vinguin d'on vinguin, però hi ha dies en que els polítics haurien de tenir més vista, que com deia la rajola de la paret si un no ho vol, dos no es barallen.

I em sap molt greu pel bon amic Pep Llop i l'Anabelle però si no vols pols, no vagis a l'era. I digueu-me paranoic però en els fets d'avui hi ha quelcom que no gira rodó. Tal com preguntava fa uns quants dies: en el què ha passat avui hi ha alguna cosa d'estrany o sóc jo que torno a estat raro?

9 comentaris:

Assumpta ha dit...

I tant que hi ha coses estranyes en el que va passar ahir... perquè resulta que aquells 135 que ahir volien anar a treballar, com a mínim eren 136 perquè a mi em representaven (tots, els 135, perquè han estat votats democràticament... i si preguntes veuràs que no tan sols 136, sinó 137, 138, 139... fins a molts milions)

Què vagin a manifestar-se (pacíficament) davant dels Bancs i de les institucions estatals, però ho dubto... amb aquest personal ho dubto...

Carles Casanovas ha dit...

Tens raó Assumpta, al agredir a una sola d'aquestes persones que ens representen, és agredir a tot el Poble Sobirà. Si Jordi, la seva feina és més important que la teva, especialment en el dia que és determina, quins i com s'han de gastar els calers de tots.

elur ha dit...

Devia ser l'eclipsi Jordi... 'vàmus' n'estic més que convençuda.

XeXu ha dit...

En aquest tema estic d'acord amb tu i no amb els que defensen els polítics. En el que sí que coincidim tots és amb que no ens agraden les formes. És cert que els polítics van ser escollits en unes eleccions i vam ser nosaltres els que els vam posar allà. Però d'aquí a dir que ens representen, hi va un bon tros. Que em perdonin, però els polítics només es representen a ells mateixos, i el que volen és poder seure el seu cul al seu escó, i si pot ser que els hi quedi enganxat i no se'n separin. Si ens representessin, si realment miressin per nosaltres, no hi hauria aquest rebombori. Les queixes són contra el govern i contra els que tenen el capital. Jo penso que està ben fet no deixar-los treballar, perquè només treballen per ells, i se suposa que ho han de fer per a nosaltres. Jo els convidaria, molt amablement, això sí, a entrar a la presó i quedar-s'hi. Però sabeu què? Si hi posem una altra gent en els llocs de poder, en quatre dies s'han tornat iguals. Sense posar-los-hi ja s'hi tornen...

El porquet ha dit...

Doncs sí és important perquè evitar que els representants escollits democràticament pel poble exerceixin les seves funcions (més bé o més malament, això ja seria un altre tema) és cosa de dictadures i feixismes.

Joana ha dit...

Quan els de la Seat o qualsevol altra empresa gran es manifesten, mestres, funcionaris, personal sanitari i et donen pel sac, perque no pots anar allà on volies també tenen més drets que no pas si treballes en una empresa sense tanta nomenada. No estàs raro, és que tot és molt raro, i ara els indignats volent agredir, ni que sigui una escupinada, no cal que arribin a l'hospital, han perdut si no tota una part de la seva credibilitat i simpatia, si volien demostrar que eren millors que tota aquella colla, que mira per on, no van mai i ahir, tots volien anar a treballar!

Yáiza ha dit...

Doncs jo també estic d'acord amb tu. Avui en parlàvem mentre arreglàvem el món a la cafeteria de la Facultat. Si el que volem és canviar el sistema polític, l'única manera és posant-t'hi traves. Per dues coses: a aquells que diuen que les coses es poden arreglar des de dins, els hi diria que ho dubto molt. El sistema es s'autoprotegeix i es retroalimenta. El sistema no permet modificar el sistema des de dins. I per una altra cosa: fins que no en fas un gra massa, no et foten ni cas.
Jo no he acampat, ni he estat a les portes de la Ciutadella. No m'he mullat, i no hi he dedicat el meu temps, ni m'hi he deixat la pell. Però crec que no es pot criticar el que s'està fent, al contrari!

I d'altra banda, evidentment no estic d'acord amb les mostres de violència. Hi estic completament en contra. Però uns quants violents no representen les 2000 persones que hi havia allà. De bojos i de gent que busca brega, n'hi ha a tot arreu.

Xevi ha dit...

No és que estiguis "raro"... ets RARO. Almenys veient com reacciona la gent a l'hora de defensar 135 persones (amb atributs divins pel que es veu) que totes juntetes representen a la meitat de la població com a molt (gran democràcia!). Per cert, espero que en Puig enviï els Mossos a repartir a les seus de PSOE i PP per tropedinar el correcte funcionament d'aquesta "democràcia". Trobo 1000 vegades més greu que en "democràcia" es passin pel forro la seva pròpia constitució (no renovant el constitucional quan toca per exemple) que no pas que alguns dels indignats increpin, empenyin i fins hi tot escupin o pintin a 135 persones. Feu un esforç per valorar quina de les dues coses afecta més a les nostres vides (us donaré alguna pista: Estatut per exemple?)Sento dir-ho però de vegades som uns hipòcrites...

Carme Meix ha dit...

Quan vaig llegir que algú trobava bé, o al menys justificat, que algú violentés el Pep Llop i el seu gos pigall em va caure l'ànima als peus. En quin món vivim?