Mentre el peixater amb poca experiència neteja malament i lenta els tres calamars grossos que li he demanat, em fixo en el cartellet dels preus del peix. A baix a l’esquerra del paper hi diu d’on venen. Al davant de tot del mostrador els meus calamars de la Índia, al costat el filet de panga del Vietnam, a sota les gambes de l’Argentina i els escamarlans d’Escòcia, més a la dreta els calamars petits també de la Índia i les sípies del Perú... Mentalment intento situar Perú al mapa d’Amèrica del Sur, per un moment he dubtat si tenia mar o no. També hi ha salmó de Noruega i orades de piscifactoria del Cantàbric.
En un racó, gairebé amagat, hi ha sorell (etiquetat com a jurel) i sonso de Vilanova. Si no fos perquè el nano duu gairebé deu minuts netejant-los li diria que no vull els calamars i que el sonso enfarinat i fregit em ve més de gust.
12 comentaris:
Què és "sonso"? No ho havia sentit a dir mai...
Ja està, ja ho he trobat... és molt lleig, molt llarg i prim... això és menja?? si sembla que tot ha de ser espina i pell...
Sí, ho reconec, sóc fatal amb el peix, reconec la sardina i prou :-DD
Sembla que la globalització ha arribat a la peixateria. Ara si és de casa ja no ho vol la gent?
això de la globalització sovint es tradueix en unes despeses econòmiques i ambientals absurdes
Ahir vam dinar lluces, però no sé d'on venien...
Que bons els sonsos!
El peix té també la seva pròpia ONU.
I les gambes de Palamós? Cal buscar les peixateries que els arriba el peix a la tarda que és de platja. Una pregunta, potser absurda, el peix que ens venen de la Índia, és fresc? i el paguem com a fresc?
Però, els calamars elsheu menjat de gust?
Aviat, ni d'aquí ni d'enlloc. Ahir mateix un "60 minuts" mostrava com els oceans s'estan convertint en una immensa sopa de plàstic.
Osti... i el venen com a peix fresc?
Aquest post d'aquí a pocs anys (3,4 5?) no el podràs escriure... perquè no es podrà portar tot aquest peix cap aquí i perquè a la mediterrània no hi haurà ni sonso!
Fa temps que una persona de l'Escala em va dir que les anxoves que salaven al seu poble, venien de Déu sap on, que a la Mediterrània ja no en quedava ni una per remei!
Publica un comentari a l'entrada