M’ha agradat trobar-te,
que em fessis el mateix somriure enorme de sempre,
el mateix petó
i la mateixa abraçada.
I no cal dir res més.
O sí... si tu vols.
Perquè de vegades, passa i t’enxampa en boles.
I sí, esto tuyo tiene un post o cent, o mil, o tot un blog. Per què no?
13 comentaris:
Una feliç trobada, doncs. Desembocarà en un altre blog?
:) M'agrada!
Somriures i abraçades, què més es pot demanar?
Quina foto més xula!
No et pots queixar, eh?
Jordi,
He vist que el dimats 2 de desembre de 2008, al bloc de la ignorància, la ignomínia..., vas escriure una carta oberta al sr. Bush en la qual fas servir la paraula "tirapells". No surt als diccionaris, però jo la tinc recollida només en boca de badalonins. Em pots informar si tu la tens com a corrent de Cardedeu? O si l'has apresa en algun altre lloc? M'anirà bé saber-ho per a l'estudi que estic fent.
Josep Estruch Traité. Badalona. jestruch@daieg.com
M'havia oblidat de donar-te les gràcies.
Jo passo a fer-te una abraçada...i a repassa posts! Ah, i a veure les coses de família! Un petonàs!
Les trobades amb somriures, petons i abraçades són el millor del món.
Felicitats pel bon moment, Jordi!
No he entès massa el sentit del post, però he vist que hi havia quelcom positiu, això sí... i la foto m'ha agradat tant que fins aquí m'ha arribat aquest aroma tan natural :-)
per molts anys!! :)
Eixos moments són genials...
M'agrada aquest somriure i abraçada tan autèntic.
Publica un comentari a l'entrada