dissabte, 6 de novembre del 2010


M’ha agradat trobar-te,
que em fessis el mateix somriure enorme de sempre,
el mateix petó
i la mateixa abraçada.

I no cal dir res més.
O sí... si tu vols.
Perquè de vegades, passa i t’enxampa en boles.

I sí, esto tuyo tiene un post o cent, o mil, o tot un blog. Per què no?

13 comentaris:

Sergi ha dit...

Una feliç trobada, doncs. Desembocarà en un altre blog?

Carme Rosanas ha dit...

:) M'agrada!

El porquet ha dit...

Somriures i abraçades, què més es pot demanar?

Joana ha dit...

Quina foto més xula!

Mireia ha dit...

No et pots queixar, eh?

Josep Estruch Traité. Badalona. ha dit...

Jordi,

He vist que el dimats 2 de desembre de 2008, al bloc de la ignorància, la ignomínia..., vas escriure una carta oberta al sr. Bush en la qual fas servir la paraula "tirapells". No surt als diccionaris, però jo la tinc recollida només en boca de badalonins. Em pots informar si tu la tens com a corrent de Cardedeu? O si l'has apresa en algun altre lloc? M'anirà bé saber-ho per a l'estudi que estic fent.
Josep Estruch Traité. Badalona. jestruch@daieg.com

Josep Estruch Traité ha dit...

M'havia oblidat de donar-te les gràcies.

zel ha dit...

Jo passo a fer-te una abraçada...i a repassa posts! Ah, i a veure les coses de família! Un petonàs!

Rita ha dit...

Les trobades amb somriures, petons i abraçades són el millor del món.

Felicitats pel bon moment, Jordi!

Assumpta ha dit...

No he entès massa el sentit del post, però he vist que hi havia quelcom positiu, això sí... i la foto m'ha agradat tant que fins aquí m'ha arribat aquest aroma tan natural :-)

neus ha dit...

per molts anys!! :)

Toni En Blanc ha dit...

Eixos moments són genials...

montse ha dit...

M'agrada aquest somriure i abraçada tan autèntic.