divendres, 3 de setembre del 2010

Ves

El fantasma que de petit em feia por ara demana permís per entrar. No Acostuma a venir massa sovint però quan ho fa, entra a les fosques, seu als peus del llit i m'explica que ha fet últimament. Jo que sóc més reservat l'escolto i callo, tot i que de vegades, quan l'olla va esverada, li faig alguna confidència. I és que fins i tot als monstres més terribles, amb prou temps, se'ls acaba agafant confiança.

10 comentaris:

Joana ha dit...

Home, després de tants anys, si no vingués l'enyoraries.

Sergi ha dit...

Si has après a conviure amb ell, una mica de confiança t'anirà bé.

Assumpta ha dit...

Sí, es pot aprendre a conviure amb ells... però jo crec que és quasi com una resignació. Si jo fos tu miraria que no agafés massa confiances, millor mantenir-hi una relació correcta però distant.

Clidice ha dit...

senyal que madures, quan ets petit el món és molt gran, malauradament amb el pas dels anys es fa més i més petit

Garbí24 ha dit...

encara podreu pendre una cervesseta algun dia...es questió d'anar agafant confiança

Anònim ha dit...

si és com aquest http://moviechopshop.com/wp-content/uploads/2009/02/monsters_inc_028.jpg t'hi has hagut de fer amic per força!

Núr ha dit...

Vols dir...? Potser és que no ha passat prou temps, en el meu cas.

Unknown ha dit...

Doncs guarda les distàncies, encara que sigues-li confident i confessor. Així, poc a poc, es fareu amics.

(recorda que si és un monstre, serà per alguna cosa, no?)

neus ha dit...

ops! ara veig que m'ha sortit el comentari com a anònim!! era jo Xolri, l'Elur!

òscar ha dit...

Desconfia. Primer jeu als peus del llit i després et demana el número de pin del caixer.