divendres, 3 de setembre del 2010
Ves
El fantasma que de petit em feia por ara demana permís per entrar. No Acostuma a venir massa sovint però quan ho fa, entra a les fosques, seu als peus del llit i m'explica que ha fet últimament. Jo que sóc més reservat l'escolto i callo, tot i que de vegades, quan l'olla va esverada, li faig alguna confidència. I és que fins i tot als monstres més terribles, amb prou temps, se'ls acaba agafant confiança.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Home, després de tants anys, si no vingués l'enyoraries.
Si has après a conviure amb ell, una mica de confiança t'anirà bé.
Sí, es pot aprendre a conviure amb ells... però jo crec que és quasi com una resignació. Si jo fos tu miraria que no agafés massa confiances, millor mantenir-hi una relació correcta però distant.
senyal que madures, quan ets petit el món és molt gran, malauradament amb el pas dels anys es fa més i més petit
encara podreu pendre una cervesseta algun dia...es questió d'anar agafant confiança
si és com aquest http://moviechopshop.com/wp-content/uploads/2009/02/monsters_inc_028.jpg t'hi has hagut de fer amic per força!
Vols dir...? Potser és que no ha passat prou temps, en el meu cas.
Doncs guarda les distàncies, encara que sigues-li confident i confessor. Així, poc a poc, es fareu amics.
(recorda que si és un monstre, serà per alguna cosa, no?)
ops! ara veig que m'ha sortit el comentari com a anònim!! era jo Xolri, l'Elur!
Desconfia. Primer jeu als peus del llit i després et demana el número de pin del caixer.
Publica un comentari a l'entrada