dilluns, 6 de setembre de 2010

Vull dormir

Em poso al llit sabent que dormiré poc, els diumenges ja ho tenen això, em paso el dia fent el gos i després no hi ha qui clapi. Procuro relaxar-me, tanco els ulls i miro d'acompassar la meva respiració amb la de la Marta, no sé si té massa solta però a mi em fa l'efecte que m'ajuda a dormir. Llavors arriba aquell punt en que estic més enllà que ençà i el cervell comença a fer de les seves.
Avui però ha tornat ha passar, no ha estat un gos, o una moto, o un grup de cantaires nocturns. Ha estat el meu veï que ara té amiga i de tant en tant toca, com ara, que són gairebé les dues i porten una estoneta. Sort que les estadístiques no enganyen i la durada mitjana és només d'un quart d'hora.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Vaja, sempre hi ha alguna cosa que ens impedeix dormir, els diumenges són com tu dius, i així comencem la setmana fatal. Jo tinc sort, però, que la meva habitació està aïllada d'aquesta mena de sorolls. D'altres no, però d'aquest en concret sí.

montse ha dit...

Imaginació al poder, proba de relaxar-te amb el soroll dels teus veïns.

Salut!

Cris (V/N) ha dit...

Ostres, jo tinc a una senyora d'una residència al davant de la meva habitació, que es passa les nits "cridant" La opció: uns bons taps a les orelles, i listo, tot i que de vegades em fa por adormir.me i no sentir el despertador.... Ah, de vegades millor no refiar-se de les estadístiques :) Ptons i bona setmana!

Carme ha dit...

:D espero que en el cas del teu veí les estadístiques et funcionessin, però les estadistiques mai no són de fiar en cap cas concret.

elur ha dit...

uf recordo una temporada que em passava el mateix al pis d'Olot... a vegades semblava que els tingués dins del meu llit. N'hi ha que són molt exagerats i exagerades.

Núr ha dit...

El fet de concentrar-se a intentar coordinar la nostra respiració amb la de la parella és un bon exercici per a provar de dormir. A mi em funciona! :)

Al pis on vivia abans tenia una veïna que només practicava cada 15 dies. Això sí, per la manera de cridar, jo diria que fingia...

Albert B. i R. ha dit...

Haha! Sort encara que és curta l'estona de molèstia!
Les nits de diumenge a dilluns acostumen a ser complicades. A mi tb em passa sobretot amb les de dijous a divendres. Són per els ganes d'acabar la setmana laboral!

Anna Tarambana ha dit...

Nosaltres també teninm uns veïns expressius... o seran les parets. Per sort, gairebé mai fan horaris nocturns...

Eduard ha dit...

Què vols que et digui, jo hauria preferit això que la meva veïna, que a les dues de la matinada es dedicava a trastejar per la cuina i, aparentment, preparava el menjar de tota la setmana, incloent una picada d'alguna cosa.

Assumpta ha dit...

Ostres, Jordi... fem un club...

A mi tampoc em deixen dormir! :-(( les maleïdes motos, els malparits que passen a les tres amb música a lo bèstia, els tarats de l'Ajuntament rentant contenidors a les dues de la matinada, els desgraciats de la Renfe que no sé què coi fan a les vies però un escàndol de por, amb pitos i tot... i a les cinc o quarts de sis ja comencen els camions :-((

Assumpta ha dit...

Jordi!! Plou!! :-))

Quan plou vol dir que no surten les motos, que els dels cotxes també s'estan a casa, que els de la Renfe no poden treballar i que netejar contenidors sota la pluja seria més abans inútil... Avui dormiré! ;-))

Espero que plogui també al lloc on tu habites... A descansar!! :-))

bajoqueta ha dit...

Sort que ara tancarem les finestres i començarem a tenir silenci... encara que lo del veí no sé jo si ho solucionarà tenir la finestra tancada :)


Terra de llibres