El fantasma que de petit em feia por ara demana permís per entrar. No Acostuma a venir massa sovint però quan ho fa, entra a les fosques, seu als peus del llit i m'explica que ha fet últimament. Jo que sóc més reservat l'escolto i callo, tot i que de vegades, quan l'olla va esverada, li faig alguna confidència. I és que fins i tot als monstres més terribles, amb prou temps, se'ls acaba agafant confiança.
cal mugró
soroll de fons
c@ts
data estel·lar
la tercera fase
- splash.cat
- bet
- em puc quedar?
- espimentans i quitis
- pensamientos aleatorios
- la web de l'Edu
- el bloc de la carme
- a veces, pasa
- el rocar de tiana
- oriol casanovas' photostream
- cooking truth
- cal negrillo
- moi
- l'avi
- l'avi ninots
- abelunimbus
- les mans a la butxaca
- tens un racó dalt del món
- ari pim pam
- hort serratosa
- big boss en castellà
- adrià
- barrufet rondinaire
les dimensions desconegudes
altres límits
scanners
el forat de cuc
- clint
- ànima alada
- tocat del cargol
- en companyia
- òscar
- kena
- eudald
- roi marphille
- cèlia
- skorbuto
- yuna
- akelarres
- doe
- el gatot
- menta fresca
- el bar dels poetes
- vilapou
- ballerina de plom
- des d'on neixen tots els somnis
- cal seixanta
- coses i altres coses
- kweilan
- do you want to know a secret?
- sé una ciutat molt lluny d'aquí
- bloGuejat
- al vespre
- xarel-10
- opinàlia
- això està fatal
- la paraula escrita
- kika's log
- vist i no vist
- garbí 24
- susanna
- lo blog del bep
- clidice
- coses meves
- olguen dalmasas
- el porquet de sant antoni
- testimoni protegit
l'ultima frontera
lost in space
mercenaris de l'espai
àliens
guardians de l'espai
Cròniques de sota el mugró by Marta Cebrián i Rodríguez i Jordi Casanovas i Puigjané is licensed under a Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 .
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu
Templates Novo Blogger
10 Comments:
Home, després de tants anys, si no vingués l'enyoraries.
Si has après a conviure amb ell, una mica de confiança t'anirà bé.
Sí, es pot aprendre a conviure amb ells... però jo crec que és quasi com una resignació. Si jo fos tu miraria que no agafés massa confiances, millor mantenir-hi una relació correcta però distant.
senyal que madures, quan ets petit el món és molt gran, malauradament amb el pas dels anys es fa més i més petit
encara podreu pendre una cervesseta algun dia...es questió d'anar agafant confiança
si és com aquest http://moviechopshop.com/wp-content/uploads/2009/02/monsters_inc_028.jpg t'hi has hagut de fer amic per força!
Vols dir...? Potser és que no ha passat prou temps, en el meu cas.
Doncs guarda les distàncies, encara que sigues-li confident i confessor. Així, poc a poc, es fareu amics.
(recorda que si és un monstre, serà per alguna cosa, no?)
ops! ara veig que m'ha sortit el comentari com a anònim!! era jo Xolri, l'Elur!
Desconfia. Primer jeu als peus del llit i després et demana el número de pin del caixer.
Post a Comment