Pla B?

Ja sé que a alguns no us fa massa el pes que parli de política, però és que em sento estafat, timat, enganyat i traït.

I no parlo del TC que d’aquests ja m’ho esperava, parlo dels polítics catalans. De tots menys els del PP, aquests no enganyen, des de sempre han anat a per nosaltres, se n’han sortit i ara lògicament celebren la victòria. Trist i llastimós però coherent.

Parlo de la resta de partits. Fa quatre anys que saben que la sentència seria negativa, de fet ho sabíem tots, i quan els periodistes els preguntaven quin seria el pla B quan això passés la resposta era:

a. no posem la bena abans de la ferida o
b. no s’han d’ensenyar les cartes al contrincant

Ara ja ha passat i ningú no té ni una trista bena, ni un pla B, ningú no ha pensat cap mena d’estratègia, és més, l’única proposta, que a sobre no han fet ells, és una manifestació (llegeixis derecho al pataleo) i es dediquen a espatllar-la discutint que sé jo de lemes i senyeres.

Dissabte els catalanets i catalanetes sortirem a queixar-nos i diumenge ells, els polítics catalans, es penjaran la medalleta i diran que ha estat un èxit de manifestació i dilluns tornaran a la seva feina d’incompetents com fins ara, que qui dia passa any empeny i d’aquí a no res hi haurà eleccions i seria cosa important de no perdre pas la cadira. Que per aquesta contingència, donat el cas, segur que en tenen de pla B.