diumenge, 11 de juliol de 2010

10J


Ahir de manifestació, com molts segons alguns i com no tants segons el altres, com sempre vaja.
La Marta que en això de les cares és una mica crack para un tio i li pregunta:

- Tu ets en Taxidriver?

Però anem a allò de sempre que és del que es tracta. Allà on éreu vosaltres que cridava la gent?

Volem decidir un estatut que ens faci encaixar en una Espanya plural i respectuosa de la nostra identitat com a nació?

Per on jo vaig passar no.

17 comentaris:

XeXu ha dit...

Molt subtil, sí senyor, molt subtil. Ahir potser algú es pensava que la manifestació anava d'això, aquella genteta que se suposa que anava davant, aquell senyor calb i baixet. Però no, la manifestació era una altra cosa. En resposta a una tocada de pilotes, sí. Però el clam és un altre. Creus que el missatge va arribar a orelles de qui havia d'arribar?

Rita ha dit...

Doncs si no els va arribar que es comprin sonotones!

elur ha dit...

aviam que faig memòria...

-contra la sentència: independència!

-I! INDE! INDEPENDÈNCIA!

-Fora, fora, fora, la bandera espanyola! Aquesta bandera és estrangera!

-Els Segadors, l'himne NACIONAL de Catalunya.

-l'estaca

-Som una nació, nosaltres decidim!!

i molts més que no recordo... no deu pas ser que em vaig equivocar de mani, no?

Carme ha dit...

Doncs, jo anava a fer memòria, però com que ja l'ha feta Elur, puc dir amb molta facilitat que és exactament el mateix que vaig sentir cridar jo. Jo crec que els que es van equivocar de mani són ells... els que no ho van sentir, vull dir, si és que hi ha algú que podia no sentir-ho!

viu i llegeix ha dit...

si, bàsciamnet independència

òscar ha dit...

Portem tants anys esperant rebre a aquesta espanya plural i respectuosa amb la nostra identitat que ens hem fartat.

Ara ja no volem rebre ningú.

kweilan ha dit...

Jo només vaig sentir independència!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo vaig sentir aproximadament tot el que diu l'Elur, a més d'algun crit potser més radical i tot...

elur ha dit...

acabo de recordar una consigna que cridaven un grupet d'empordanesos figuerencs:

-avui que som tanta gent, assaltem el Parlament!

em va encantar :))

elur ha dit...

sí, sí Tu, jo i l'Otis... nosaltres vam flipar quan vam sentir:

Visca, visca, visca, visca terra lliure!!

jo li preguntava a ma germana: però l'article el diuen o no?
i no, no deien 'la Terra lliure' no... :D

Assumpta ha dit...

Doncs jo acabo de posar el meu post i justament dic que el que varem cridar més va ser INDEPENDÈNCIA!

A part de cantar l'Estaca, la Gallineta... i altres coses :-))

Aquesta frase que tu dius, crec que no la vaig sentir cap vegada ;-))

ddriver ha dit...

jo els unics crits que vaig sentir eren INDA INDEPENDENCIA... VISCA HOLANDA I VISCA CATALUNYA ...I ets el taxidriver?? que petit es el mon!!
Bona vista

sànset i utnoa ha dit...

Per on vam passar nosaltres tampoc, no no. Res a veure.

Aquella deuria ser una altra manifestació, home!

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

Els crits d'independència eren els que se sentien amb més força i vehemència. Qui vugui inventar-se altres coses, menteix. Un gran dia!

elur ha dit...

que no sigui que ells parlen de la que hi havia 65.000 persones i tots nosaltres, casualitats de la vida, érem a la d'un milió i mig de catalans emprenyats, que també podria ser.

Eduard ha dit...

L'únic crit que es referia a l'estatut era "Volem l'Estatut? Tururut!".
I el que em va fer més gràcia, quan al cap d'una hora i mitja la cua de la mani (jo era sota la Diagonal) encara no s'havia pogut moure, va ser "Això no avança per culpa del Montilla!".
I deixeu-me que em confessi: ahir em vaig alegrar del gol de l'Iniesta, perquè els holandesos van jugar molt brut i "lo cortés no quita lo valiente" (i em va agradar el gest del Puyol besant la senyera davant la càmera perquè ho veiés tothom).

Eduard ha dit...

L'únic crit que es referia a l'estatut era "Volem l'Estatut? Tururut!".
I el que em va fer més gràcia, quan al cap d'una hora i mitja la cua de la mani (jo era sota la Diagonal) encara no s'havia pogut moure, va ser "Això no avança per culpa del Montilla!".
I deixeu-me que em confessi: ahir em vaig alegrar del gol de l'Iniesta, perquè els holandesos van jugar molt brut i "lo cortés no quita lo valiente" (i em va agradar el gest del Puyol besant la senyera davant la càmera perquè ho veiés tothom).