- Ara que ets aquí em podries ajudar a afluixar aquest cargol?, em demana. Agafo el tornavís reversible de mànec groc i l’afluixo sense massa problemes. Quan ja sóc fora em truca:
- Jordi t’has deixat el teu tornavís i t’has endut el meu.
- Jo no en duia de tornavís, li dic.
- El meu era d’estrella i aquest és pla.
- Dona-li la volta, responc. Fa un silenci llarg.
- Si us plau, em suplica – oblida aquesta conversa.

dimarts, juliol 06, 2010