dimarts, 6 de juliol de 2010

- Ara que ets aquí em podries ajudar a afluixar aquest cargol?, em demana. Agafo el tornavís reversible de mànec groc i l’afluixo sense massa problemes. Quan ja sóc fora em truca:
- Jordi t’has deixat el teu tornavís i t’has endut el meu.
- Jo no en duia de tornavís, li dic.
- El meu era d’estrella i aquest és pla.
- Dona-li la volta, responc. Fa un silenci llarg.
- Si us plau, em suplica – oblida aquesta conversa.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

I vas tu i ho publiques al blog... quina poca sensibilitat... la veritat és que m'ha fet molt riure. Es pot, oi?

gatot ha dit...

efectivament... ets una mala persona!
:)
(espero que l'interlocutor/a no llegeixi el blog...)

Carme ha dit...

Ho llegirà... segur! :)

Rita ha dit...

A mi em sembla que si ho publiques és perquè saps que no ho llegirà doncs.

A qui no li ha passat mai una cosa semblant...

És molt bo!

sànset i utnoa ha dit...

Ull amb aquestes màquines reversibles, que les carrega el diable!

*Sànset*

Núr ha dit...

Hi ha els bricomaníacs i els bricofòbics.

Quina mala llet, per part teva, anar xerrant aquestes coses! :S

Joana ha dit...

Ja veig com l'has oblidat!

No és mala persona, ni té poca sensibilitat, simplement li han dit que ho oblidi, però no que no ho publiqui al blog!

Molt divertit, aquestes coses passen.

menta fresca ha dit...

:)