Relats Conjunts


M’enfonso en la pròpia misèria i maleeixo els profetes i oracles.
Que dur és viure sabedor de l’esdevenidor!

Perquè devorant el meu futur he oblidat de viure el present.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

dilluns, juny 28, 2010

16 Comments:

XeXu said...

Tant de bo el tità hagués fet aquesta reflexió i potser tot li hagués anat millor, però només pensava en salvar la pell!

Carme said...

Un gran aplaudiment, Jordi i una gran reverència. Em sembla genial i boníssim. De forma i de fons...

kweilan said...

Boníssim! Un text curt i expressiu que va més enllà de les paraules. M'ha agradat molt.

deomises said...

I opino el mateix que la kweilan, boníssim text, concís i poètic, breu però profund.

d.

McAbeu said...

Poques paraules però molt ben posades. La última frase em sembla genial.

montse said...

Genial! Amb poques paraules n'hi treus tot el suc.

Salut!

sànset i utnoa said...

Has "clavat" la definició de "preocupació".

*Sànset*

estrip said...

això és fam!

garbi24 said...

Molt fotut lo de oblidar de viure el present

Nets de Junh said...

Escue't...qui en vols més?Felicitats!

Elvira FR said...

Breu i bo!

Assumpta said...

Caram, caram... és boníssim!!

Eva said...

Molt bo... viure el present condiciona el futur, no a la inversa!!!
Salut!!

Pd40 said...

Tant de bo que l'oblidi, recordar el que fa ha de ser terrible! Curt i bo!!

Núr said...

Curt i profund! Quantes sensacions i sentiments en tan poques paraules! Brillant, Jordi!

La Meva Perdició said...

Sabedor de la seva natura, l'afronta amb cinisme, sense hipocresia. Molt bo.

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger