Al caixer automàtic hi ha un home calb. Fa gestions al caixer de la dreta. Creuem un bon dia curt i educat, quan m’acosto a la màquina de l’esquerra l’home m’indica que no funciona. M’espero a que ell acabi mentre em diu que gairebé ja ho ha fet. Per la finestra veig el meu cotxe mal aparcat i amb les claus posades. L’home calb deixa el caixer lliure i s’acomiada.
Entro al forn, hi fan un bocates de truita boníssims. Davant meu hi ha dues persones. Una dona fa conya amb la dependenta sobre la mala llet que té al llevar-se i sobre els respectius marits. L’altra clienta que s’espera fa un bon acudit i tots riem, darrera meu també. Em giro, és una dona calba. Avergonyit per no sé què abaixo la mirada. Després de pagar l’entrepà de truita i una cocacola de llauna marxo saludant a tothom i provant de mirar-li els ulls i no el cap pelat.
6 comentaris:
Es veu ben diferent una mateixa cosa...
M'has fet pensar en una amiga meva en tractament. És un sol de persona. Molt valenta :-)
Sobta una mica, perquè és més comú en homes, no hi estem tan acostumats. Però pot ser per malaltia, i això sempre colpeix més, sigui en homes o en dones.
al poble hi havia una iaia pràcticament calba que es recollia els pocs cabells que li quedaven amb un monyo ben curiós, tots els cabells amunt i ben agafats amb agulles. Quan veig alguns caps d'avis pràcticament calbs, que deixen créixer prou els cabells com per fer-los anar cap amunt i tapar-se la calba no ho trobo curiós...
La iaia em semblava coqueta, els avis em semblen ridículs.
Estem massa condicionats!
A mi també em costa no mirar segons quines coses, ja siguin calbes o caps mig pelats...
Estic amb Nur, de vegades és difícil no fixar-se, i a la vegada colpeix més, com diu XeXu, si la calvície és per una malaltia...
Salutacions, m'agrada el vostre blog :)
Ostres, una dona calba! es veu menys, però em sembla que perque les dones es posen perruca abans que els homes. Els bocates de truita és francesa o de patates?
Publica un comentari a l'entrada