dimecres, 15 de juliol de 2009

Tres homes verds.


L’home que s’assembla al John Malkovich s’acaba una tarrina gran de gelat a la vora del cubell d’escombraries. A la seva companya li fan mal les lumbars i se’n queixa. El seu fill té els mateixos cabells que ella, rossos i amb rínxols petits i apretats. La germana petita també, porta un vestit morat estampat de flors grosses i un mocador vermell al cap. Fa equilibris amb els braços oberts al pedrís del terraplè. Quan acaba el gelat llença l’envàs i marxen.

La senyora gran de cabells tenyits i brusa estampada que-fa-més-jove s’atabala davant del parquímetre i l’haig d’ajudar. Les monedes s’han quedat enganxades. Sempre m’ha fet gràcia el “moltes gràcies jove” que em dedica quan s’allunya amb el tiquet a la mà.

La dona morena dels cabells llargs i el vestit verd passeja amb un cotxet per a tres nadons, la cara de sorpresa de la gent contrasta amb la seva. A la senyora del parquímetre se li escapa un pobreta.

De bracet d’un home escanyolit amb la camisa descordada, una que aquesta nit hauria d'estar dormint en una banyera d’After Sun. Abaixo el cap. A terra, arraconades a la vorera un joc de tres claus amb un clauer Gucci amb l’anella quadrada.

Tres homes verds.

5 comentaris:

Carme ha dit...

Molt verds, eren?

elur ha dit...

la senyoragranmoltesgràciesjove m'ha agradat :)

Mireia ha dit...

aquesta nit de concert?!

Assumpta ha dit...

El món és plè de misteris... jo llegeixo a la barra lateral del meu blog "- Avui no hi ha post. Sóc al Poble Espanyol de concert. Bona nit." i vinc aquí i em trobo amb tres homes verds jeje

Crec que a la Mireia li ha passat igual ;-)

Això de dormir en una banyera d'After Sun m'ha fet riure... Ai les cremades imprudents que havia fet el sol a la meva pell-Iniesta quan era joveneta... Ara ja passo d'uniformitats-morenes :-)

Toni ha dit...

Genial estes escenes quotidianes... :)