dilluns, 13 de juliol de 2009


Llences, esperes, reculls
sempre és igual
per rebre has de donar
com a l’awalé.

No sempre tens èxit
a voltes tornes més buit
del que estaves quan havies arribat
i d’allò que et pensaves recollir
te’n deleixes.

Arribes a casa i te n’adones,
t’esperes una estona
abans no t’esbandeixes
el bocí de platja
que t’has endut entre els dits.

4 comentaris:

elur ha dit...

una preciositat... poesia en les paraules i en la foto :)

estrip ha dit...

sorra fina, com aquestes paraules.

Moni ha dit...

Ets un regalet...

Joana ha dit...

I després que en fas del bocí de platja que t'has endut?