dimarts, 9 de juny del 2009


Hi ha una coseta que aconsegueix que una pel·lícula d’allò més xorra em faci somriure només de trobar-me-la quan faig zàping.

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Quantes vegades he estat fent zapping distretament i m'ha aparegut alguna cosa que m'ha enganxat i m'he quedat allà mirant-la fins el final...? La darrera vegada, amb Regreso al futuro II. Quin vici.

bajoqueta ha dit...

Los dissabtes i diumenges la tarda hi ha un síndrome que et fa enganxar a les películes més xorres i que hem vist 30 mil vegades. Però alguna força estranya ens fa no canviar de canal :)

Núr ha dit...

La gràcia de tot plegat és que es tracta de la darrera pel·lícula de la magnífica trilogia de Willy, l'orca de l'aleta doblegada!

Jo vaig estar mirant el començament, prò crec que després vaig desaparèixer per fer una migdiada...

neus ha dit...

És la gran sort de saber-se fixar en els detalls!

Joana ha dit...

Oh! Gran pel·lícula de culte, Allibereu a Willy enèssima part, potser el millor que feien a qualsevol altre canal i amb diferència. I com es fa de bé la migdiada!

Mireia ha dit...

Aquí com els anteriors, si és diumenge a la tarda puc mirar qualsevol cosa ( ara que no fan Lost) i la Jo té raó la migdiada amb segons quines pelis....

Assumpta ha dit...

I quina coseta és? :-)

Eva ha dit...

Estic ben intrigada...
Salut!!!