Em feia mal el colze i vaig anar metge... entro i li explico on és el dolor. Sense tocar-me em diu que és una tendinitis i que eviti els moviments rotatius, repetitius i amb força. Me'l miro i li dic que la meva feina consisteix bàsicament en això, sóc xulo piscines jo, rosques, enllaços i tubs és el que faig vuit hores diàries i que si haig de deixar de fer-ho m'ha de donar la baixa. Em respon que per aquest problema no me la pot donar. Davant del dilema pregunto que haig de fer i tot seriós respon que procuri fer-ho amb l'esquerre i em recepta ibuprofè.
Avui he llegit aquest post i me n’he adonat que encara em fa mal.
11 comentaris:
Ostres!!!
És cert això? És un fet real o un relat? Perque si és un fet real... i tant que t'ha de donar la baixa si curar el dolor requereix fer que evitis fer justament el que has de fer per la feina!!
Al·lucino...
Per cert, he anat a l'enllaç... quin pal els metges!! jo els evito al màxim, em fan por. Fa unes setmanes vaig estar malalta i em vaig curar sola. De veritat, eh? :-)
Magnífica solució! Ja no sé si tenim metges o robots, o si tenen pànic a tocar la gent, o si només coneixen quatre fàrmacs i prou. Un desastre la medicina moderna, tan avançada que la crèiem...
Ui, aquest no me l'esperava. Em pensava que avui cauria un post sobre les meses electorals, hi vas haver d'anar ,no?
A mi el metge em va diagnosticar l'any passat "colze de tenista" -estrany tenint en compte que mai he jugat a tenis. Vaig haver de fer-me radiografies i després em van dir que era una tendinitis de cavall. Recepta: ibuprofè i posar el colze en aigua calenta 5 minuts i després en aigua freda 5 minuts més cada dia.
Al final se'n va anar tal com havia vingut: sola.
Crec però, que si t’impedeix treballar allò lògic seria que et donessin la baixa. La donen per un refredat i no la donaran per això...
Salut!
*Sànset*
Sóc esquerrana, i fa temps el canell dret em feia veure les estrelles. De fet hi tenia un petit bony que, evidentment, no hi havia de ser. El metge, s'ho va mirar i em va dir que no la fes servir gaire, que la deixés reposar. Jo flipava. Li vaig dir que menys ja no podia fer-la servir aquella mà i que girant-me al llit mentre dormia, amb el pes de la manta ja em despertava el dolor. Res, repòs i nàfent.
Temps més tard vaig passar d'ell i vaig anar amb la seva dona, metgesa. Em va demanar hora pel traumatòleg i encara no mig any després em treien un quist.
Estic contenta amb la meva metgesa, m'escolta i m'atèn de meravella. Es preocupa per mi de debó i s'alegra quan li dic que tot va més o menys bé.
Suposo que viure en un poble petit té aquestes coses.
Aviam si pots solucionar-ho això del colze! Espero que sí.
Jo el vaig llegir ahir...
Més val que vagis a urgències, et queixis molt i que et facin un embenatge, a veure si així... i segons a qui li donen sense més ni més, coi de món...
petonassos!
Jo he tingut força sort doncs amb els metges. Normalment vaig als de la mútua, però si necessito la baixa haig d'anar a la S. Social i, fa 3 anys, vaig flipar quan, vaig anar a buscar-la per una mini intervenció que m'havien de fer i em va recordar de la meva darrera visita uns 7 o 8 anys enrera.
Fes cas de la zel i ves a urgències encara que sigui exagerant. És absurd que amb aquestes molèsties no t'hagin volgut donar la baixa.
em sembla que ell és més xulo piscines que tu!
cuida't!
Doncs a cuidar-se i a canviar de metge de capçalera, perquè aquest no en té ni idea de lo mal que fa això.
Has estat de sort : et podia haver dit que era un virus.
Cal que parlem de metges? A mi m'han negat la baixa estant afònica perduda, no m'han detectat uns petits nòduls a les cordes vocals després de visitar-me, una metgessa d'urgències a casa em va dir que reposant em trobaria millor: no em podia ni aixecar del llit i al final vaig haver d'anar a urgències i em van haver de xutar cortisona pel dolor d'esquena... Bufff!!Sense comentaris! Pe`ro tu, cuid'at!"!!
Publica un comentari a l'entrada