dijous, 11 de juny de 2009

Dies


Ha plogut i sembla que l’aigua ha arribat on no havia d’arribar. El meu cotxe s’atura. Provo d’engegar-lo i no hi ha manera. Fa un soroll lleig, es queixa i jo el forço. Truco per telèfon. M’espero una estona. A les orelles sona Roger Mas i em plantejo caminar cap a la carretera i mullar-me. L’últim intent. Bruuum!

Fa núvol i torno als arrossars, els primers brots verds ja despunten a alguns camps mentre que d’altres encara s’omplen. Hi ha un martinet ros i uns quants esplugabous, despistada per allà al mig una fredeluga.

Avui el riu fa pudor i arran d’aigua m’ha semblat veure un bec d’alena en vol. Les ratlles a l’esquena...

La cafetera no fa soroll però quan en sento l’olor vaig cap a la cuina, obro la tapa i veig el líquid negre escolant-se tub avall i omplint de fosc la superfície metàl•lica.

Cap al tard es veu la lluna.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

La sortida del cafè no hauria de ser abans de que el cotxe s'aturi i vegis la fauna del riu?

elur ha dit...

Jo també en vull veure un!!

L'olor del cafè és... deliciosa, com els teus posts!

Núr ha dit...

...i sospiro...
:)

sanset i utnoa ha dit...

Un capvespre agradable amb en Roger Mas

kweilan ha dit...

Un café i la lluna...

Mireia ha dit...

m'encanta la Nespresso pe`ro trobo faltar veure el cafè com puja

Assumpta ha dit...

Mmmmm un cafetó...

Però, com has arribat a casa? S'ha engegat el cotxe? :-)