Ha plogut i sembla que l’aigua ha arribat on no havia d’arribar. El meu cotxe s’atura. Provo d’engegar-lo i no hi ha manera. Fa un soroll lleig, es queixa i jo el forço. Truco per telèfon. M’espero una estona. A les orelles sona Roger Mas i em plantejo caminar cap a la carretera i mullar-me. L’últim intent. Bruuum!
Fa núvol i torno als arrossars, els primers brots verds ja despunten a alguns camps mentre que d’altres encara s’omplen. Hi ha un martinet ros i uns quants esplugabous, despistada per allà al mig una fredeluga.
Avui el riu fa pudor i arran d’aigua m’ha semblat veure un bec d’alena en vol. Les ratlles a l’esquena...
La cafetera no fa soroll però quan en sento l’olor vaig cap a la cuina, obro la tapa i veig el líquid negre escolant-se tub avall i omplint de fosc la superfície metàl•lica.
Cap al tard es veu la lluna.
7 comentaris:
La sortida del cafè no hauria de ser abans de que el cotxe s'aturi i vegis la fauna del riu?
Jo també en vull veure un!!
L'olor del cafè és... deliciosa, com els teus posts!
...i sospiro...
:)
Un capvespre agradable amb en Roger Mas
Un café i la lluna...
m'encanta la Nespresso pe`ro trobo faltar veure el cafè com puja
Mmmmm un cafetó...
Però, com has arribat a casa? S'ha engegat el cotxe? :-)
Publica un comentari a l'entrada