Va llegir els títols als lloms dels llibres que estaven a la lleixa. Tombava el cap per fer-ho millor.
En va triar un i en treure’l, alliberant-lo de la pressió a banda i banda dels altres llibres, totes les lletres que contenia van vessar d’entre mig de les pàgines cap a terra.
A dalt del piló de lletres que s’amuntegaven s’hi podia llegir clarament una sola paraula.
7 comentaris:
Ostres, no sé per què em sembla que hauria de saber quina paraula és, però no la sé!
De la paraula ni idea, però m'encanta aquest post! Tant el text com la fotografia...
Quina és la paraulaaaaa??
Un cop vaig llegir un conte on un conferenciant molt nerviós enmig d'un congrés feia un glop d'aigua i totes les paraules anaven a parar dins el got... evidentment es quedava en blanc.
oh... quin llamp de curiositat que has despertat!!!!
Un post deliciós!
Llibertat (massa fàcil i carrinclona per un post tan ben elaborat?)... Ni idea de la paraula però m'ha encantat la imatge de les lletres vessant cap a terra.
Una sola paraula?
Girona? Massa fàcil... quina, quina!
Quina probabilitat real pot haver de que si totes les lletres d'un llibre cauen fent una muntanya, al cap damunt de tot, les lletres que hi hagi formin una paraula?
Publica un comentari a l'entrada