Hi ha espiadimonis de cua blava, gairebé elèctrica, n’hi ha de vermells petits i d’altres més grossos que, enganxats, volen arran d’aigua. A l’altra banda del camí un mar de blat fa onades verdes de pelets fins que brillen.
Sonen petards per espantar els ocells que aixequen el vol en sentir-los, els ànecs no.
Algues de formes psicodèliques suren al canal al costat de lliris grocs i blaus. Papallones blanques.
Un vol de gavines capnegres s’està descansant i prop un grupet de cames llargues piquen a l’aigua. Hi ha estornells, esplugabous, coll verds i en un racó, de colors daurats, un martinet ros.
5 comentaris:
No m'hi atanso gaire perquè tinc al.lèrgia a tot allò que sembli herba i ara veig que m'hi perdo tot un món amagat.
Llegint-te i mirant les fotos que poses, m'adono compte de lo poquíssim que conec de la natura!!
Per cert, tu creus que si li posem aquesta música a l'espiadimonis l'espantarem? :-)
Quina meravella!! Quina preciositat! Quina sort que ens ho expliquis!
Quina estampa més primaveral. Llàstima que a ciutat ens fotem de calor, i que d'aquestes bèsties no en veiem ni una!
M'encanten les libèl·lues!
Publica un comentari a l'entrada