dimecres, 20 de maig de 2009

Espiadimonis


Hi ha espiadimonis de cua blava, gairebé elèctrica, n’hi ha de vermells petits i d’altres més grossos que, enganxats, volen arran d’aigua. A l’altra banda del camí un mar de blat fa onades verdes de pelets fins que brillen.

Sonen petards per espantar els ocells que aixequen el vol en sentir-los, els ànecs no.

Algues de formes psicodèliques suren al canal al costat de lliris grocs i blaus. Papallones blanques.

Un vol de gavines capnegres s’està descansant i prop un grupet de cames llargues piquen a l’aigua. Hi ha estornells, esplugabous, coll verds i en un racó, de colors daurats, un martinet ros.

5 comentaris:

kweilan ha dit...

No m'hi atanso gaire perquè tinc al.lèrgia a tot allò que sembli herba i ara veig que m'hi perdo tot un món amagat.

Assumpta ha dit...

Llegint-te i mirant les fotos que poses, m'adono compte de lo poquíssim que conec de la natura!!

Per cert, tu creus que si li posem aquesta música a l'espiadimonis l'espantarem? :-)

elur ha dit...

Quina meravella!! Quina preciositat! Quina sort que ens ho expliquis!

XeXu ha dit...

Quina estampa més primaveral. Llàstima que a ciutat ens fotem de calor, i que d'aquestes bèsties no en veiem ni una!

Marta ha dit...

M'encanten les libèl·lues!