- Perquè plores Blau?
- Per què m’he barallat amb en Biel i li he fet mal, somicant va lliurar una nota a la seva mare on s’explicava que d’un cop de puny havia trencat el nas a un company d’escola i que l’endemà els esperaven a tots a una reunió amb el tutor.
- S’ho mereixia?
- Sí, va dir.
La Blau Modrà, seia al tamboret i mirava pel microscopi. En Markus i en Marcel jugaven amb una llanterna. L’Àngela al racó amb el portàtil prenia notes dels resultats que la Blau li anava cantant.
- Hòstia! voleu estar-vos quiets collons!, va cridar .
Els dos nois van parar de cop.
- Joder tia quin geni, relaxa’t una mica que portes massa hores, els nois es van asseure al seu costat i li van fer un petó a dues bandes.
- O sigui que ella té mala llet i se n’endú els petons i jo que no em queixo res de res. Només amb una mirada tots tres van sortir corrent cap a l’Àngela que va cridar, la van tirar a terra i van petonejar-la fins que va suplicar que paressin. Estesos a terra reien
Va agafar la llanterna i la va encendre. Plorava.
6 comentaris:
I en Biel? Per què ha rebut?
Ai, Jordi... demà a una hora més prudent m'ho tornaré a llegir...
Demà?... Després, quicir :-)
Podries ser una mica més clar, una mica més concís...és que no puc seguir-te ?
Una pregunta, per Sant Jordi, com que és el dia del llibre, el publicaràs tot? ehhh;) No sé com es fa el símbol.. pe`ro ara poso morritos i cara de bona nena que no ha trencat mai cap plat.
provo si cola,cola.Que em tens molt intrigada. Ara a més d'experiments ja hi veig invasors d'altres galàxies
M'he perdut !
Ho sento!
:(
Una mica "despistadillos" ens tens, Jordi, però tindrem paciència i un dia o altre ho aclarirem
Sí jeje crec que té raó la Carme... tot és qüestió de paciència :-))
Publica un comentari a l'entrada