Si tanques l’ull perds la fondària i les línies s’ajunten. Et dediques a resseguir amb el bolígraf l’encadellat i te n’adones per primer cop que molt poques peces són senceres.
Apareixen ulls psicodèlics, extraterrestres enfadats de cara llarga amb el front arrugat i mirades tristes.
Busques angles i geometries endormiscat i mig somies.
Obres els ulls i una arna d’ales blanques sobrevola el capçal.
cal mugró
soroll de fons
c@ts
data estel·lar
la tercera fase
- splash.cat
- bet
- em puc quedar?
- espimentans i quitis
- pensamientos aleatorios
- la web de l'Edu
- el bloc de la carme
- a veces, pasa
- el rocar de tiana
- oriol casanovas' photostream
- cooking truth
- cal negrillo
- moi
- l'avi
- l'avi ninots
- abelunimbus
- les mans a la butxaca
- tens un racó dalt del món
- ari pim pam
- hort serratosa
- big boss en castellà
- adrià
- barrufet rondinaire
les dimensions desconegudes
altres límits
scanners
el forat de cuc
- clint
- ànima alada
- tocat del cargol
- en companyia
- òscar
- kena
- eudald
- roi marphille
- cèlia
- skorbuto
- yuna
- akelarres
- doe
- el gatot
- menta fresca
- el bar dels poetes
- vilapou
- ballerina de plom
- des d'on neixen tots els somnis
- cal seixanta
- coses i altres coses
- kweilan
- do you want to know a secret?
- sé una ciutat molt lluny d'aquí
- bloGuejat
- al vespre
- xarel-10
- opinàlia
- això està fatal
- la paraula escrita
- kika's log
- vist i no vist
- garbí 24
- susanna
- lo blog del bep
- clidice
- coses meves
- olguen dalmasas
- el porquet de sant antoni
- testimoni protegit
l'ultima frontera
lost in space
mercenaris de l'espai
àliens
guardians de l'espai
Cròniques de sota el mugró by Marta Cebrián i Rodríguez i Jordi Casanovas i Puigjané is licensed under a Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 .
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu
Templates Novo Blogger
6 Comments:
A casa dels meus pares, a una habitació es reflexaven els cotxes del carrer al sostre, però tan bé, que es veia el color i tot... veies si era un taxi groc i negre, o qualsevol altre cotxe gran o petit, vermell, blau...
L'altre dia una petita aranya blanca corria per sobre el teclat!!! Mai havia vist una aranyeta blanca... ni una arna d'ales blanques... em fa mal rotllo insectes i aràcnids de color blanc ufff
Intimitats molt personals i universals a la vegada. Ens hi reconeixem.
M'ha agradat llegir allò de les mirades tristes dels extraterrestres (sempre ho he pensat).
Quan era petita, i no tant, m'agradava fregar-me els ulls ben fort per després veure pampallugues de colors.
Quan tanquem els ulls tot pot passar....
Una abraçada!!!
Ben explicat...una mica real, una mica màgic, aquí i lluny a la vegada.
Post a Comment