diumenge, 8 de febrer del 2009
Capítol 1 - II
L’olor de resclosit i la de merda i pixats és barrejaven. En un racó de l’habitació una dona seia amb les cames doblegades i agafades amb els braços, es picava els genolls amb el cap repetint un mantra inaudible.
La finestra estava tancada i folrada de mantes i a la porta una tovallola de bany impedia veure la petita escletxa de llum que s’hi hauria escolat de no ser-hi.
Estava totalment a les fosques, arraulida al seu racó va buscar palpant a terra, va agafar dos objectes i va somriure.
Va encendre el lot creant un cercle difuminat a la paret del fons. – A mi no em tindreu, va dir.
Es va sentir un tret.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Els de Ventdelpla ho fan més fàcil d'entendre eh... ;-)
Val, l'altre objecte era un arma. Fins aqui correcte.
Però si estava tancada, com és que tenia un arma? I si estava per pròpia voluntat, per què aquell ferum emanant com si no hagués pogut sortir per causes alienes?
I, el més important...
Jordi... tenim dos Capítols 1... jo encara em trenco el cap pensant en el Capítol 2 de l'anterior Capítol 1... :-)
A veure, l'arma la té ella... és dispara...
i... vull saber més !
;)
aquest no l'entenc, però com a mínim no me l'he perdut com em va passar amb la segona part del capítol 1 de Stargate
L'han empès fermament i amb la força dels tancaments i les ferums cap al suicidi?
no sé perquè, però m'ha vingut al cap l'Eluana...
la llum no era la lot, era l'altre objecte?
Realment va obrir un forat cap a un altre món, i malgrat tot la van enganxar??? Aixx, estàs posant a prova el meu poc cervell...
Novel.la negra?
Publica un comentari a l'entrada