El vagó put i no hi ha massa gent. La noia jove de negre, perquè va tota de negre de cap a peus, llegeix un llibre de la Matilde Asensi. Posa el punt a la pàgina, agafa un klinnex de la bossa i es moca amb fruïció però sense gairebé fer soroll. Quan acaba embolica una punta del mocador de paper i se la fica per un dels narius acabant d'escurar el que hi ha quedat, en acabat repeteix la operació amb l’altre. Al final rebrega el mocador i se’l guarda als sostenidor que, ara que ha obert el jersey, també són negres.
I me l’he imaginada arribant a casa i trobant-se amb la parella que l'espera i que té ganes de gresca i per dins el jersey li posa la ma al pit i... ves que m’ha fet mitja angúnia aquell klinnex.
9 comentaris:
Ecssssssss ;-)
La meva iaia deia... ai uix!
Malgrat tot, bona nit!
Que bo! Però el pitjor no és això, el pitjor és que si hi guarda el klinnex usat, ves tu a saber què més hi pot guardar!
Jajajaja no he pogut evitar riure...
I no li fa nosa el Kleenex allí dins? Encara fos ben plegadet jeje
Jo com la iaia de la Rita, ai uix!
aiiiiiiiiiii... sí que fot angúnia, sí.
No l'he entesa mai aquesta mania de guardar-se les coses a la pitrera.
Ai! Quina imatge per un divendres!!!
I, va jo m'afegeixo a l'expressió de la iaia de la Rita: ai, uix!
De vegades la imaginació...:)
El seu amant, demà també estarà amb la grip...
Ecsssss, quin fàstic, no suporto els mocs!!!!
Publica un comentari a l'entrada