"Niña purísima de faz angèlica,
que entre las sàbanas clapando estás,
àbreme sílfide tu alcoba càlida,
que ni los pàjaros lo xerraran".
La noia pèrfida no era romàntica,
i de la música se'n va cansar:
"Escolta Fígaro,
deixa't d'esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp"
que entre las sàbanas clapando estás,
àbreme sílfide tu alcoba càlida,
que ni los pàjaros lo xerraran".
La noia pèrfida no era romàntica,
i de la música se'n va cansar:
"Escolta Fígaro,
deixa't d'esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp"
Una altra aportació als relats conjunts
16 comentaris:
Hahaha, que bo! Ja fa pinta de que no té massa res a fer aquest paio...
M'he posat a cantar i tot!
Jajajajaja igualet que un Karaoke!!
Hahaha Jordi, ràpid i boníssim!! No es pot demanar més!!
Has aconseguit muntar un cor i tot. Relats conjunts cantats.
jajajajaja no està per romanços, eh?
no recordo cap relat que donés de resultat una cançó! ben vist!
Molt bo, Jordi, molt bo! Em sembla que em tocarà sentir el teu exemple!
has convertit l'Odalisca en una obra de la Trinca!
haurà de practicar abans de tornar-li a cantar!
M'has fet riure! és molt bó!
M'has fet riure molt. Ben divertit!
Hehehe, jo tambe el saig callar al pobre...
Però que bó !!!!, je,je.
pero la pérfida permanganática, entre los llánsoles permaneció y dijo Cáscaras, estos mursiélagos, me causan fástigoooooooo con su cansióooooooooooon!!!
és una altra versió.
M'ha encantat!
Un petonet.
XDD Molt ben trobat, quina gràcia XD
XDDDDDDDDDDDD!
Bravo!
Bravo!
Bravo!
Genial!
Publica un comentari a l'entrada