dimecres, 14 de gener del 2009

Relats conjunts


"Niña purísima de faz angèlica,
que entre las sàbanas clapando estás,
àbreme sílfide tu alcoba càlida,
que ni los pàjaros lo xerraran".

La noia pèrfida no era romàntica,
i de la música se'n va cansar:

"Escolta Fígaro,
deixa't d'esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp"



Una altra aportació als relats conjunts

16 comentaris:

Sergi ha dit...

Hahaha, que bo! Ja fa pinta de que no té massa res a fer aquest paio...

Cèlia ha dit...

M'he posat a cantar i tot!

Assumpta ha dit...

Jajajajaja igualet que un Karaoke!!

Rita ha dit...

Hahaha Jordi, ràpid i boníssim!! No es pot demanar més!!

Carme Rosanas ha dit...

Has aconseguit muntar un cor i tot. Relats conjunts cantats.

neus ha dit...

jajajajaja no està per romanços, eh?

Clint ha dit...

no recordo cap relat que donés de resultat una cançó! ben vist!

NeoPoeta ha dit...

Molt bo, Jordi, molt bo! Em sembla que em tocarà sentir el teu exemple!

estrip ha dit...

has convertit l'Odalisca en una obra de la Trinca!

rits ha dit...

haurà de practicar abans de tornar-li a cantar!
M'has fet riure! és molt bó!

kweilan ha dit...

M'has fet riure molt. Ben divertit!

Anna ha dit...

Hehehe, jo tambe el saig callar al pobre...

assumpta ha dit...

Però que bó !!!!, je,je.

Montse ha dit...

pero la pérfida permanganática, entre los llánsoles permaneció y dijo Cáscaras, estos mursiélagos, me causan fástigoooooooo con su cansióooooooooooon!!!

és una altra versió.

M'ha encantat!

Un petonet.

Anònim ha dit...

XDD Molt ben trobat, quina gràcia XD

Barbollaire ha dit...

XDDDDDDDDDDDD!
Bravo!
Bravo!
Bravo!

Genial!