Passeig

L’aire fred em pica la cara pels camins de l’arròs. Envoltat d’aigua camino poc a poc per no espantar la tranquil·litat del lloc però no ho aconsegueixo. Massa anys de maltractament han ensenyat als ocells a fugir aviat.

Damunt del pont que travessa el canal es para durant uns segons un blauet, mai n’havia tingut un de tan a prop, marxa amb el seu vol ràpid i el segueixo veient com s'atura arran d’aigua, deixant sempre la distància prudencial entre jo i ell.

Més endavant hi ha dos bernats que marxen espantats per una bicicleta. Sento els xiscles de les fredelugues que aixequen el vol amb les ales arrodonides i de lluny un vol gavians van cap a mar.

Al camp del costat, acabat de llaurar, un grup d’esplugabous busquen cucs i les cueretes que s’acosten i s’allunyen amb el seu vol ondulant i la cua amunt i avall.

Arran del rec hi ha petjades de senglar i sota els xiprers l’aigua està glaçada. El sol comença a caure. Es tard.