Sis d’agost de 1845. Després d’haver dedicat tota la meva vida a l’estudi de la física, la química i les matemàtiques. D’haver-me tancat tot el sant dia al meu laboratori omplint papers i pissarres de xifres i fórmules. No havent perdut el temps en res ni en ningú i en conseqüència perdent diners, salut, família i amics. Finalment ho he aconseguit, l’invent de la màquina de teletransportació temporal és un fet.
Després de tres anys de feina construint la màquina, he ajustat els rellotges a d’aquí a cent anys i les coordenades a un turó prop d’un petit poble costaner a l’altre extrem del món 34 graus, 25 minuts i 32 segons de latitud nord i 132 graus, 26 minuts i 52 segons de longitud est. Em disposo a emprendre el viatge.
Deixo el meu diari i les meves notes per si alguna cosa sortís malament.
9 comentaris:
A més de la màquina de teletransport hauria d'haver inventat una màquina que endevinés el futur. Sabem si va arribar abans que surtís el bolet?
Bé, amb el comentari anterior em faig una idea d'on va anar a parar el pobre personatge. Ja és tenir mala punteria, eh?
Joana, has sigut molt ràpida .Ho anava a buscar, però coneixent- te ja no cal.
Això ja és mala sort del personatge, o potser mala bava del creador.;)
aissss quin ensurt! per un moment m'he pensat que era una manera original de tancar el blog... uf! va dir ella.
ja ens explicaràs l'experiència. Compte no perdis cap àtom!
Jo vull teletransportar-me, em fas un lloc, sisplau? Vull marxar...
Zel,corre,i no et paris fins arribar
a Itaca...allà ,el "zel" és mes blau,
i els àngels caminen.
Tants anys estudiant per anar a parar "allí"... (això confirma la meva teoria de que el Títol de "Matadero" que llueix a la façana de la Biblioteca Pública de Reus hi és per alguna cosa)
Ai, redéu...
Publica un comentari a l'entrada