Nina de palla sense ulls, tan envoltada de llibres i cega, tens la història al teu abast però ets incapaç de veure les flors marcides que t’ofereix l’infant, que tens als peus.
Immòbil com tu, també perdrà els ulls. Ja ha començat a fer-ho.
El rovell t’espatlla i els ossos se’t marquen, has perdut la gràcia. I recordes quan tenies colors i cara i vas arribar. Ara amb pols acumulada com tu, al teu costat, et fan de pigall una prenyada de filla prenyada de filla prenyada i un cargol de pedra.
6 comentaris:
i de sobte, acabarà esclatant a la màquina de crispetes de qualsevol multisala....
Em pareix un text insuperable.
De veritat.
M'agrada la foto! El text també!
El temps no passa en va... per res ni ningú.
De visita a les golfes?
M'agrada!
La foto és espaterrant!!!
si penses que el temps és or també estàs malgastant un temps preciós pensant massa.
Jo en feia, de petita, de nines amb capses de blat de moro...fa tant temps...
Publica un comentari a l'entrada