dijous, 6 de novembre de 2008

Marrons


Quin país més civilitzat, en comptes d’encolomar-los com a aquí, els marrons els posen a la venta, així que només se’ls mengen aquells que se senten més forts d’ànims o amb ganes de gresca o els masoquistes (que ho fan per plaer).

La recaptació per la venda de marrons va destinada a fer les coses millor per evitar que n’hi torni a haver. Aquesta pràctica ha portat a la, gairebé total, extinció dels marrons i tot i així el preu continua sent prou baix.

11 comentaris:

XeXu ha dit...

I amb un quilo de marrons en tens per una bona temporada, no?

Assumpta ha dit...

Mon pare deia que eren boníssims!!

Jo no els he provat mai :-)

Carles Casanovas ha dit...

I si no que li preguntin amb en
Obama...Quin marron se li acosta...

Robertinhos ha dit...

coi, a mi me'ls donen gratis!!!!

m'ha sorprés el teu comentari al blog, encara que no està buit de raó. No ens treurà de la miseria, però m'esperança la possibilitat d'unes noves maneres de fer a la política internacional.

elur ha dit...

el marró és un color ben maco i pobric té una mala fama!

Joana ha dit...

Donem la oportunitat de menjar-se algun marron en aquells no en tenen mai.

òscar ha dit...

marrons a la carta i .. a bon preu! el que ens faltava pel duro!

zel ha dit...

Vaja, jo també he fet una foto boja, avui...

Josep M. Sansalvador ha dit...

Diu que a qui agraden molt els marrons és a Brown, Gordon Brown ...

bajoqueta ha dit...

A mi no m'agraden les coses marrons, ni els marrons :(

Robertinhos ha dit...

ondia, perdona Jordi, m'havia confòs amb el "anem tots il.lusionats cap a la misèria" que havia dit en Té la mà Maria, perquè més enllà de si tens o no esperances de que canvii alguna cosa, aquest era un comentari molt més pesimista.

El teu comentari m'havia fet riure bastant. Una bona frase per a destruïr un bon discurs